CRÍTICA

Un privilegi. És la primera paraula que ve al cap en intentar conceptualitzar la miríada de sensacions indescriptibles que van deixar tremolant d’emoció aquest cronista a la fi del concert del Cor Monteverdi, els English Baroque Soloists i Sir John Eliot Gardiner. No és la primera vegada (i esperem que tampoc l’última) que aquesta combinació artística de primera magnitud commociona el públic de Barcelona, però en aquesta ocasió hi havia un factor especial afegit: el Monteverdi celebrava el seu 50è aniversari i el Palau de la Música era el segon dels només tres llocs que formen part de la gira commemorativa; el King’s College de Cambridge, bressol del cor, i el castell de Versalles són els altres. Atès el provincianisme de la majoria de les nostres programacions, la paraula privilegi torna a tenir sentit.

Gardiner ha tornat a l’obra amb què va néixer la formació, els Vespro della Beate Vergine, de l’autor que li va donar nom -Monteverdi-, un recull de peces sacres que, més enllà de disquisicions musicològiques, ofereix un ventall de tècniques compositives que permet desplegar totes les virtuts dels intèrprets. Gardiner va exacerbar el caràcter públic, fins i tot teatral, d’aquesta litúrgia, tot jugant a fons amb la retòrica dels textos (com explotaven determinades paraules clau). L’erudició -exemplars les seves notes al concert- mai ha estat un fre a la vitalista personalitat interpretativa de Gardiner, que ens va regalar una lectura contrastada entre la magnificència dels passatges policorals, amb el so ple, homogeni i dúctil del que per a molts és el millor cor del món, i la sensualitat madrigalesca dels passatges per a solista, amb unes veus (magnífics els tenors Nicholas Mulroy i Krystian Adam i les sopranos Silvia Frigato i Emanuela Galli) que negociaven amb perícia els melismes més enrevessats, volutes sonores que recorrien les columnes salomòniques d’aquest temple musical que és l’obra de Monteverdi.

Gardiner, que ha dirigit els Vespro a Sant Marc de Venècia, no es va oblidar del component espacial, distribuint per la sala les seves forces segons les necessitats de la peça, amb resultats màgics com el trio de tenors acompanyats de respectius intèrprets de chitarrone del Duo Seraphim. El Cor Infantil de l’Orfeó Català es va afegir sense màcula a aquesta festa en què el protagonisme central del Cor Monteverdi no ha d’amagar la tasca impecable dels English Baroque Soloists, amb cornetti i sacabutxos espectaculars.

Rigor, passió, renovació constant sense perdre la identitat han estat alguns dels secrets de l’èxit del Cor Monteverdi durant 50 anys. Un èxit que té un artífex: Sir John Eliot Gardiner. Gràcies pel regal.