Almanac
Agenda
CrítiquesCerca de crítiques
Enquesta
CRÍTICA
Música de difunts en l’aniversari de l’OBC
2/3/2014 |
Programa: OBC i el Rèquiem de Mozart
Lloc i dia:Auditori de Barcelona
La temporada del 70è aniversari de l’orquestra ara coneguda com a OBC està marcada per un important pes del repertori simfònico-coral, amb algunes partitures d’impacte segur en la taquilla com el Rèquiem de Mozart. La seva assiduïtat en les programacions pot denotar falta d’imaginació (o aversió al risc), però no és cap obstacle per gaudir d’una bona lectura, com va ser el cas. El director de l’OBC, Pablo González, va signar una versió equilibrada, de temps fluids que minimitzaven els alts i baixos d’aquesta obra inacabada, amb un apreciable treball de claredat de veus, i un dramatisme contingut.
Errada monumental
El Cor Madrigal de Mireia Barrera va respondre bé a l’afany d’equilibri buscat per la batuta, amb atacs i finals de frase nítids. El quartet solista va rendir amb solvència, tot i que va ser curiós trobar-hi un tenor britànic quan en la primera part un tenor alemany havia abordat Benjamin Britten. Per descomptat, les exclusives nacionals en la interpretació d’un repertori no existeixen, i Werner Güra va deixar un bon testimoni de la bella Serenata per a tenor, trompa i corda. Mentre Pablo González establia un clima adequat i Juan Manuel Gómez, solista de l’OBC, sortia força airós de la compromesa part de trompa, Güra negociava sense problemes la tibant tessitura, amb un instrument amb més plenitud lírica que el so més blanquinós de molts col·legues britànics. La Serenata adapta poemes d’Alfred Tennyson, William Blake i John Keats, entre d’altres: va ser una errada monumental que el programa de mà no inclogués ni textos ni traduccions.
XAVIER CESTER
Ara
