Cerca de crítiques

Enquesta

Barbara Bonney al Petit Palau

Petit Palau, una sala i un públic encara en rodatge

3/5/2004 |

 

En cada proposta el jove Petit Palau es va acostant a una acústica desitjable.

El tot just acabat de néixer, fill del Palau de la Música, encara està en rodatge. Semblen eliminats els sorolls exteriors de cotxes i motos, però l enemic és a dins. És l hora d autoeducar nos, de prendre seriosament la tos pròpia i la dels veïns per desterrar les. És lamentable el continu degoteig d esternuts sense protecció de mocadors que redueixin al mínim les molèsties als altres. Un altre tema és l acústica de la sala, que segueix donant lloc a tota mena de comentaris. Sembla una mica reverberant, cosa que pot tenir inconvenients però que resulta adequada per a la veu. Anem ja al recital de Barbara Bonney , ple fins al capdamunt. Després de la interpretació monòtona de la cantata K. 619, de Mozart , la soprano nord americana va abordar el que fa més bé, el lied alemany romàntic, de Richard Strauss i Liszt , i les operetes vieneses d autors, com Lehar , que no figuraven en el programa de mà. Amb Strauss , Bonney va matisar. La seva veu, de tècnica excel.lent, es va adequar al terreny, idoni per a la delicadesa i el gest, i les set pàgines programades van garantir les senyes d identitat del recital. En els inhabituals lieder de Liszt es va mostrar inspiradíssima. Ja a la recta final van arribar les còmodes àries de musicals vienesos, que va cantar a gust i amb indiscutible èxit.
Luis Polanco
El Periódico