El pianista Jordi Camell. © Miquel Perales (arxiu)

Jordi Camell, professor de piano i cap del Departament de Música Clàssica i Contemporània de l’ESMUC, primer va fer un treball musicològic aprofundit sobre el llegat pianístic de Pau Casals. Després de la revisió dels manuscrits d’aquestes obres –facilitats per Núria Ballester, directora del Museu Pau Casals– va aparèixer la primera edició de la integral pianística publicada per l’Editorial Boileau l’any 2011. Posteriorment en va dur a terme el primer enregistrament (editat per Columna Música l’any 2012) i n’oferí l’estrena en concert en el Festival Pau Casals del Vendrell d’aquell mateix any.

Jordi Camell du a terme una àmplia activitat concertística, amb un repertori eclèctic en què figura la difusió d’obres del nostre repertori pertanyents a Gerhard (del qual va fer el primer enregistrament de la integral per a piano), Albéniz, Granados, Viñes o Mompou. Dins el cicle Intèrprets Catalans al Petit Palau, Camell va presentar un programa que incloïa obres del mestre Casals emmarcades per la monumental Sonata núm. 3 de Brahms i dues peces pròpies escrites en homenatge al compositor del Vendrell.

La música de Casals va ser escrita només en dos períodes de la seva vida: el primer a final del segle XIX i el segon en el decurs de les dècades de 1930 i 1940. Dos períodes creatius diferents i separats en el temps que van donar com a fruit unes obres plenament vinculades al llenguatge romàntic, que bé es poden identificar amb les peces breus més introspectives llegades per Mendelssohn, Schumann o Brahms. Partitures escrites en un llenguatge tonal i caracteritzades per uns ritmes i unes harmonies plenament vinculades amb el piano romàntic. El caire introspectiu i reflexiu, refinat i poètic de la vintena d’obres del llegat de Casals (Camell en va incloure set de les més significatives al programa), va permetre al públic del concert escoltar unes pàgines subtils i delicades. Camell, pianista nascut a set quilòmetres del Vendrell, en va captar i transmetre tota l’essència amb un pianisme que va destacar per la calidesa i una musicalitat profunda. Eren versions acurades i que aprofundien en la vessant romàntica, de les quals les Cançons de bressol o les mendelssohnianes Dues romances sense paraules posseeixen un magnetisme especial. Inspirant-se en aquest estil, Camell va escriure els anys 2011 i 2012 dues obres en homenatge a Casals i que va incloure en el concert, concretament les Variacions del cor i la Sardana Fantasia (obra basada en la Sonata en Do major en la qual inclou passatges summament virtuosístics).

El recital es va iniciar amb una versió brillant de la Sonata núm. 3 de Brahms, pertanyent al període pianístic més simfònic del compositor romàntic, en què les grans estructures harmòniques permeten als intèrprets copsar unes sonoritats majestuoses i eloqüents dins un discurs apassionat. Camell, però, va estar més inspirat en l’“Andante” i l’“Intermezzo” de la Sonata, els moments més íntims i propers a les peces pertanyents als opus 117 i 118 i que contenen el Brahms més essencial i sublim. Un recital en el qual celebrem que es rememorés la figura del mestre Casals com a compositor d’obres per a piano.