8/2/2014 |
Programa: OBC amb Thomas Dausgaard
Lloc i dia:Auditori de Barcelona
Aquest programa de l’OBC va tornar a un esquema clàssic que normalment ha funcionat bé: Una primera peça breu d’un compositor contemporani, sovint català; una segona, que acostuma a tenir la forma de concert i, després de la pausa, el plat fort.
Gerhard va ser un dels darrers deixebles de Felip Pedrell a qui reconegué la seva petxada dedicant-li diverses obres, entre les quals la més important aquesta Pedrelliana. Obra breu que fou incorporada posteriorment com a part de la ‘Simfonia en homenatge a Pedrell’ destaca pel pes d’una percussió complexa basada en ritmes sincopats i rica orquestració, una de les característiques de la seva música. L’OBC va sonar fresca i ben atenta a les complexitats de l’obra ben dirigida per l’extravertit director danès Thomas Dausgaard.
A continuació el Concert per a piano núm. 5 ‘Egipci’ de Camille Saint-Saëns. Probablement el més exòtic dels cinc i que té aquest sobrenom per haver estat escrit durant l’estada del compositor a Egipte i per les suposades sonoritats orientals de l’Andante. Va ser una bona prova per evidenciar la ductilitat interpretativa de Perianes que va ser superada sobradament tot i que en diversos passatges les filigranes i ornaments del jove andalús van quedar un pèl amagats per l’excessiu volum puntual de l’orquestra.
Malgrat que el programa era variat i interessant, el millor de la nit per aquest cronista va quedar fora del programa. El bis amb què va regalar-nos Javier Perianes, la Mazurka op. 17 núm. 4 de Chopin, va ser el moment màgic del vespre. El públic va escoltar-lo encisat per una partitura que va ser excel·lentment executada per Perianes ressaltant la seva preciosa subtilesa retardant-ne el tempo. Just després la Segona Simfonia de Schumann, peça que donava títol a la vetllada i amb un director com Thomas Dausgaard titllat com a un dels grans renovadors de la interpretació del romanticisme dels darrers anys i que és tot un expert en les simfonies d’aquest compositor que ha enregistrat per al segell suec BIS. La seva direcció va ser correcta posant l’accent en un tractament cambristic de l’obra, destacant el diàleg entre les seccions de l’orquestra.