Almanac
Agenda
CrítiquesCerca de crítiques
Enquesta
CRÍTICA
Generós concert
13/1/2014 |
Programa: Concert Inaugural del 51è Concurs Internacional de Cant Francesc Viñas
Lloc i dia:Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona
Concert Inaugural del 51è Concurs Internacional de Cant Francesc Viñas Autors: Wagner, R. Strauss, A. Beach, C. Edwards, G. Verdi. Intèrprets: Tamara Wilson, soprano; Mark Hastings, piano. Lloc i data: Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona (11/I/2013)
Els que coneixen bé la història de la lírica a Barcelona saben que un dels llocs on han passat coses operístiques més notables de la ciutat és als concerts que han inaugurat cada un dels ja nombrosos concursos –51– que s’han celebrat des que el dr. Jacint Vilardell va iniciar aquest certamen, recollint una idea que ja havia propugnat el famós tenor Viñas, i que finalment es va obrir el 1963. Citarem només alguns dels moments històrics més destacats, com per exemple el duo que van formar Giuseppe Di Stefano i la mezzo russa Irina Arkhipova, l’única actuació a Barcelona del tenor Luigi Alva, la darrera aparició, ja greument malalta d’Ángeles Gulín, l’increïble recital de prodigis vocals de Sumi Jo, al costat d’Eduard Giménez, i molts altres.
Aquesta vegada el concert inaugural ha estat confiat a Tamara Wilson, soprano nord-americana, guanyadora del concurs del 2011, que va lluir una veu robusta, amb ressons wagnerians, que va oferir l’ària Dich teure Halle de Tannhäuser d’una manera imponent, seguida de dos magnífics lieder de Richard Strauss (aquest any és el del cent-cinquantenari del compositor), per oferir després tres cançons nord-americanes de compositores d’aquest país, Amy Beach i Clara Edwards, i tancant el recital amb tres àries verdianes: Tu che le vanità, del Don Carlo verdià, però cantada en francès, com volen els cànons, ja que així fou com es va estrenar aquesta òpera a París (1867), D’amor sull’ali rosee, d’Il trovatore, i finalment la terrible i poderosa ària de Lucrezia No, mi lasciate, d’I due Fòscari, amb la seva cabaletta, amb una vocalitat poderosa i intensa com no havíem sentit des que ens ho va cantar, fa més de quaranta anys, la “remenda” Rita Orlandi Malaspina.
Un camí similar sembla el propi d’aquesta magnífica soprano jove nord-americana, que va complaure moltíssim els assistents, als quals va recompensar encara amb dos bisos: una mélodie de Duparc i una vibrant versió de les czardes de Rosalinde, de l’opereta El rat penat, de l’“altre” Strauss.
El concert va ser precedit d’un breu parlament del senyor Joaquim Molins i del pregó, molt ben estructurat, de l’alcalde de la ciutat, Xavier Trias, que va presidir també l’acte.
Roger Alier
La Vanguardia
