CRÍTICA

Ievgueni Koroliov (Moscou, 1949) és un dels millors pianistes de la seva generació. I en la seva llarga i rigorosa carrera ha obtingut importants èxits interpretant un repertori ampli, en què destaca la seva afinitat per l'obra de Bach. En la seva esperada aparició en la inauguració del cicle de piano de Palau 100, ni més ni mensy que amb la recreació de les 'Variacions Goldberg', va tornar a acreditar la seva sintonia amb un autor que tantes satisfaccions li ha donat als auditoris internacionals.

A la sala modernista va acabar sent reiteradament aclamat després de l'intens i virtuosístic exercici interpretatiu de la magna obra. El solista rus va exhibir mestria i una gran concentració per arribar indemne al final del recorregut d'una hora i mitja de durada del concert. L'extrema dificultat d'aquesta peça, composta de 30 variacions que s'encadenen rere el tema inicial, denominat ària, va ser superada amb aparent facilitat per aquest superdotat músic, que va tocar tota la partitura de memòria.

L'artista va arribar al final amb la repetició de la peça introductòria després d'una marató d'exigències, que van des del més introspectiu al més acrobàtic. Segons explica el biògraf de Bach, Johann Nikolaus Forkel, les variacions van ser encarregades al compositor pel comte Hermann Carl von Keyserlingk de Dresden perquè Johann Gottlieb Goldberg, que era un destacat alumne de Bach que tocava al seu palau, les interpretés durant les nits d'insomni del comte.

Aquesta versió ha estat posteriorment posada en qüestió, però del que no hi ha dubte és del poder hipnòtic que desprèn aquesta encadenada composició, escrita originàriament per a clau de dos teclats, que mescla emocions sonores amb reptes interpretatius. Sobretot si qui la interpreta ho fa amb tanta intensitat i profunditat com Koroliov.