Almanac
Agenda
CrítiquesCerca de crítiques
Enquesta
CRÍTICA
Un schubertià a casa
30/10/2013 |
Programa: Javier Perianes
Lloc i dia:CaixaForum
CaixaForum ha dedicat un cicle de concerts als opus últims, als “adéus” dels grans compositors, que va tancar Javier Perianes, amb una proposta potent: diverses peces del gran romanticisme, com la Sonata núm. 31, op. 110 de Beethoven, les Drei Klavierstücke D. 946 de Schubert i les Berceuse op. 57 i Barcarola op. 60 de Chopin. A l’últim moment va afegir per obrir el programa els breus i intensos –i també molt tardans– 3 Intermezzi de Brahms. Íntims, de sòlida base de sustentació sonora, de rememoració més que de finitud. Una sensació de final que sí que trobem a la Sonata núm. 31 de Beethoven, que Perianes va oferir –igual com els Brahms– sense penetrar massa en la intimitat expressiva, en les tensions que guien a la profunditat.
Tanmateix, el gran Perianes va arribar en la Fuga, el temps final de la Sonata amb una construcció magistral. I aquesta perspectiva de gran intèrpret va presidir tota la segona part del recital, que –com a propina– va culminar amb un delicat record a Carmen Bravo i a Mompou, la música del qual li és molt afí.
Ho hem dit moltes vegades, la música de Schubert és la veritat; es pot ser virtuós en Liszt, en Prokófiev, però Schubert és la pedra de toc. I, a parer meu, aquesta versió que Perianes fa del gran compositor vienès no permet dubtar que és un dels millors schubertians del moment. La seva interpretació de les Tres peces per a piano D. 946 és un monument que cal tenir en compte; el treball de matisos, la varietat en la pulsació, els contrastos entre les dues mans, la respiració en el fraseig, la força de les tensions internes, les seqüències expressives que això estableix, són magistrals però sobretot parlen de sensibilitat. I sembla ser que el seu Chopin va pel mateix camí –Beethoven encara és una assignatura pendent, però arribarà– i la seva Barcarola op. 60 va ser la firma sensible d’una gran feina. Enhorabona.
JORGE DE PERSIA
La Vanguardia
