16/10/2013 |
Programa: Integral de Schubert - Quartet Casals
Lloc i dia:L’Auditori
Si en vista del segon concert haguéssim d’extreure una conclusió d’aquesta proposta del Quartet Casals de presentar en cinc programes la integral de quartets de Schubert, valdria dir que són molt pocs els quartets en actiu al món que presenten aquesta ductilitat, aquesta intenció de fer música, de commoure’s. Amb l’adéu dels grans quartets com l’Alban Berg, el camí emprès per aquests joves músics de Catalunya és encoratjador. Res d’èxits fàcils o d’adormir-se sobre els llorers tan ben obtinguts; el que es veu és treball a fons, agusar la sensibilitat, analitzar i reflexionar. Aquesta actitud de recerca, d’experimentar amb arcs renovadors, de treballar l’essència d’aquesta part tan important de l’instrument, es tradueix en l’èxit de sonoritats clares, articulacions adequades a les diferents formes expressives del compositor que va morir amb tot just 31 anys. Així, en aquesta ocasió en què vam escoltar els quartets núm. 2 (Do major), núm. 8 (Sib major) i núm. 10 (Mib major) va quedar en evidència la recerca del caràcter de cada obra, de cada moment, i fins i tot de cada secció d’una frase, o un diàleg.
La pregunta, el gest galant, la força de la conjunció i conclusió harmònica, el suport del baix, el contrast, la sensibilitat dinàmica. Fan un exercici vital de sentir en conjunt, i ho transmeten, ja que el públic (sala plena!), en total silenci, gaudeix i sent alhora. I això és fonamental, la capacitat de comunicar no amb el gest ostentós sinó amb el subtil i sensible, encara que no sempre les coses vagin de meravella. En alguns moments va brillar la construcció arquitectònica; en d’altres el fraseig subtil, respirat; en d’altres, per fi, el color vienès en la caiguda del compàs; en d’altres la tensió i horitzontalitat de la frase llarga, carregada de matisos però incòlume a la gravetat.