Cerca de crítiques

Enquesta

Des de Rússia sense gaire amor

8/10/2013 |

 

Lloc i dia:L'Auditori de Barcelona, 5 d'octubre de 2013

ORQUESTRA SIMFÒNICA DE BARCELONA I NACIONAL DE CATALUNYA (OBC)

Pablo González, director

Natalia Gutman, violoncel

Txaikovski: Romeu i Julieta. Obertura. Xostakóvitx: Concert per a violoncel núm.1. Prokófiev: Romeu i Julieta. Selecció

 

Programa íntegrament rus per estrenar oficialment la temporada. Un esquer per als cada vegada més nombrosos turistes russos que visiten la ciutat? Probablement no, però ja seria hora que algú comencés a prendre accions per atreure turisme cultural als diferents equipaments musicals de la ciutat, abans no l'abandonem definitivament al turisme de platja i discoteca. Reflexions a part, el programa aplegava tres dels compositors més genials d'aquest país que tants artistes ha donat en el que prometia ser una bona arrencada de temporada. La promesa es va quedar malauradament en això, resultant un concert satisfactori però per sota de les expectatives. L'OBC és una orquestra que ha demostrat repetidament el seu gran potencial i no s'hauria de permetre innaugurar una temporada de forma tan discreta.

La peça més popular del concert, l'obertura Romeu i Julieta de Tchaikovski, va servir per començar el programa. Aquest recurs és una arma de doble fil: les conegudes i amables melodies poden fer que part del públic es mostri benèvol davant les lleus però constants imprecisions o el so poc empastat. Però també pot resultar que, coneixedors de l'obra, n'exigeixin una interpretació a l'alçada. En qualsevol cas l'OBC i els seu director titular farien bé de preparar a consciència tot el programa en futures ocasions. No pot ser que el concert comenci amb imprecisions i amb un so descurat i poc compacte, especialment a les cordes. Precisament el lirisme i l'orquestració típica de Txaikovski necessita forçosament una sonoritat densa i càlida a les cordes, a la que l'orquestra no va aconseguir aproximar-se fins la segona part del concert.

Després de la tèbia versió de l' Obertura seguia una de les grans obres del repertori per a violoncel, el primer concert de Xostakóvitx, amb l'atractiu afegit de comptar amb Natalia Gutman com a solista. L'intimisme, forçat pel volum moderat que Gutman treia del violoncel, va caracteritzar la interpretació. Però si el so no era especialment gran, sí que ho era l'emoció, i la cèlebre interpret -també russa- va enlluernar el públic amb la seva intel·ligència i sensibilitat. En aquesta obra, construïda amb motius curts i marcadament rítmica, Pablo González semblava trobar-se més còmode i l'OBC va començar a recuperar la seva identitat, cosa que quasi va aconseguir en l'última obra del programa.

Una selecció de fragments del ballet Romeu i Julieta de Prokóviev configurava la segona part. Es notava aquí un major treball, amb l'especial atenció als detalls habitual del mestre González. Encara que intermitentment, el so càlid i ple va reaparèixer per fi a l'escenari de l'Auditori, ajudat sens dubte per generositat decibèlica desplegada en molts moments. El final -la mort de Julieta- va acabar en un deliciós i emocionant pianíssim que, miraculosament i al contrari del què comença a ser costum a les sales d'arreu, no va ser interromput per cap dispositiu electrònic. Un excel·lent final que va redimir només parcialment orquestra i director d'un concert massa discret.

Esteban Rey
Catclassics.com