CRÍTICA

Dos inicis ben diferents de temporada amb pocs dies de diferència: davant la crisi i la incertesa del Gran Teatre del Liceu, l'aparent estabilitat de l'OBC. L'orquestra ha decidit celebrar el 70è aniversari (què faran pels 75 anys?) amb una programació farcida de grans -en qualitat i dimensions- obres del repertori, com la selecció cent per cent russa de la vetllada inaugural que va aconseguir omplir L'Auditori.

Pablo González va agombolar bé la primera convidada del curs, la veterana Natalia Gutman, que va abordar amb un apropiat so rugós i dosis encara apreciables d'energia el Concert per a violoncel núm. 1 de Xostakóvitx. Va ser, tanmateix, en la concentració emocional del temps lent i la cadència subsegüent que Gutman va obtenir els màxims dividends, vencent el boicot del mòbil del cretí de torn.

Dues de les partitures més cèlebres inspirades en el Romeu i Julieta de Shakespeare van centrar el gruix del concert. En l'obertura-fantasia de Txaikovski González va signar una lectura correcta en línies generals, més convincent en els passatges turmentosos que en els efusius. Batuta i orquestra van aconseguir un millor equilibri entre lirisme i vigor (la impetuosa Dansa dels cavallers ) en una acurada selecció del ballet de Prokófiev, una partitura d'impacte assegurat. Només queda esperar que l'estabilitat no degeneri en estancament.