Almanac
Agenda
CrítiquesCerca de crítiques
Enquesta
CRÍTICA
Amanides Verdi
3/10/2013 |
Lloc i dia:Liceu
Segon any consecutiu que el teatre d’òpera més important d’Espanya i un dels més emblemàtics del sud d’Europa obre les portes de la seva temporada amb un concert fet de retalls en comptes d’iniciar-la amb una òpera, que ha estat el seu gènere emblemàtic. Ja l’any passat ens vam empassar, de mala gana, una amanida d’escenes i passatges de l’òpera Faust, de Gounod, que va crear una pobra impressió, però aquest any la cosa ha estat pitjor. Amb un equip de cantants que anava de correcte a molt bo, amb un cor que ha quedat desmotivat per les retallades i pels incòmodes horaris que se’ls han imposat; amb una orquestra de la qual ha sortit algú amb amargues crítiques a l’ambient musical de l’entitat i amb un públic que es fa mil preguntes no contestades sobre el futur del Liceu, l’ambient de la nit inaugural no va tenir res de festiu i sí força de desanimador.
Els que més bé van salvar els mobles van ser l’immens baríton Leo Nucci, que en aquesta incombustibilitat que gasta va cantar des de l’ària de Nabucco Dio di Giuda fins a uns Cortigiani vil razza dannata de Rigoletto de caure d’esquena, amb la veu baritonal encara poderosa i virtualment intacta, que el porta a lluir aguts que farien tremolar cantants més joves que ell.
Com que aquest primer programa anava destinat a fer present al públic del Liceu les primeres òperes de Verdi: l’obertura d’Oberto, conte di San Bonifacio, pulcrament dirigida per David Giménez, va fer un cert efecte, però cap recorregut visible animava el panorama en un ambient de peces desconegudes del públic; tan insípid era l’ambient que el cor dels israelites de Nabucco, que és típic que es canti dos cops, tot i que va ser ben interpretat per l’equip coral, no va trobar l’ambient adequat per al bis.
Tots els cantants van tenir algun moment brillant, però van cridar l’atenció els intensos aguts del tenor Antonio Siragusa, la bellesa vocal de Lola Casariego i Elena Mosuc, i sobre tot l’esplèndida actuació del tenor Josep Bros en àries d’I due Fòscari i Luisa Miller, a més d’arriscar-se amb una Donna è mobile que va aconseguir superar amb intensitat. El baix John Relyea va saber causar impacte amb l’ària Il lacerato spirito, de Simon Boccanegra, i Désirée Rancatore es va lluir amb els duos amb Leo Nucci, el qual va saber explotar els seus èxits recents cantant amb ella el seu ara famós bis del duo de la vendetta.
La segona part del recital va adquirir un to de més qualitat sota la batuta de David Giménez, i les ja indicades habilitats de Bros i Nucci van acabar decantant la funció cap a l’èxit, però les incògnites del futur no estan encara aclarides. De moment celebrem el bicentenari de Verdi amb aquesta mena d’amanides.
Quan arribarà el tall?
Roger Alier
La Vanguardia
