Cerca de crítiques

Enquesta

El Liceu enceta la temporada amb una inauguració enrarida

2/10/2013 |

 

Lloc i dia:Liceu

 

       

Tibant d’any de commemoracions verdianes, el Gran Teatre del Liceu va inaugurar nova temporada, el passat dilluns, amb el primer dels quatre concerts que té previst dedicar al popular compositor italià les properes setmanes. Una vetllada inaugural on es respirà una atmosfera enrarida pels interrogants que han obert les recents desercions directives en cadena –a més de la vacant de director general des del passat estiu, els darrers dies s’hi han sumat la marxa del director artístic i la del director del Cor de la casa- i que, unit a la preocupant situació econòmica que travessa l’entitat, han acabat generant una inquietant sensació d’incertesa en el teixit de melòmans catalans. Caldrà estar ben atents als propers esdeveniments i, en qualsevol dels casos, aturar-nos a reflexionar-hi més a fons en breu.

 

 

Pel que fa al concert pròpiament dit, cal assenyalar la correcció i el bon fer general del conjunt d’intèrprets,  sense gaires sorpreses ni revelacions excepcionals a destacar. Fou una vetllada grata, entretinguda i amena però, tret de la vibrant intervenció d’alguns solistes veterans –llegeixis Leo Nucci- , val a dir que força allunyada del que seria d’esperar d’un coliseu de primer nivell internacional. Futbolísticament parlant, un debut de temporada més en la línia de la UEFA que no pas de la Champions.

Tanmateix, vàrem poder gaudir del debut de cinc notables intèrprets: l’exquisit tenor sicilià Antonio Siragusa, que ens oferí una acurada interpretació d’un parell d’àries de les no massa conegudes òperes Oberto i Un giorno di regno, així com una exquisidament matisada versió de l’escena del Duc de Màntua “Ella mi fu rapita… Parmi veder le lacrime”; la soprano asturiana Lola Casariego, qui per fi ha debutat oficialment a casa nostra, amb unes lluïdes intervencions com a Fenena de Nabucco i en el concertant final de I due Foscari; la també soprano siciliana Désirée Rancatore va fer gala d’un prodigiós i ben modulat instrument vocal, tant en l’exigent ària de la marquesa del Poggio del primer acte d’Un giorno di regno com en el concertant final del segon acte del Rigoletto, junt a Leo Nucci; la prestigiosa cantant romanesa Elena Mosuc va excel·lir en l’exhibició belcantista de l’intens duet del primer acte de Simon Boccanegra, tot i que no es va acabar d’entendre amb el director David Giménez al final de la seva ària”Tu puniscimi” de Luisa Miller, cosa que, a jutjar pel rostre de la diva a les salutacions finals, no va digerir gaire bé; el robust i imponent baix John Relyea completà amb excel·lència el grup de debutants.

Pel que respecta als vells coneguts, vàrem tenir el privilegi de tornar a escoltar el veterà Leo Nucci, tota una llegenda viva de la corda baritonal, que als seus 72 anys va demostrar que es troba en un estat de forma francament excepcional i un domini absolut de les taules escèniques. Les seves interpretacions de Nabucco (“Dio di Giudà”), Foscari (concertant final) i, molt especialment, Rigoletto (“Cortigiani” i duet de final del II acte) desfermaren l’entusiasme del públic. La veu marca de la casa la posà el tenor Josep Bros, exquisit i refinat en les àries de Rodolfo (Luisa Miller) i Jacopo Foscari (I due Foscari) de la primera part, així com en l’esmentat duet de Simon Boccanegra, junt a la Mosuc, culminà la seva participació amb una curosa interpretació de la popularíssima cançó “La donna è mobile”, tan sols entelada per l’oscil·lació d’un agut final rematat amb trabucada.

El cor de la casa, sense fer lluïments, va complir amb dignitat, mentre que l’orquestra va respondre amb professionalitat i sense despentinar-se les indicacions de la batuta de Giménez. Aquest darrer, amb un look força verdià,  va oferir-nos una lectura de les pàgines del mestre de Busseto més tèbia i desangelada que no pas apassionada.

El públic, entre el qual s’hi van veure personatges de la casta política – entre d’altres, el conseller Mascarell i l’advocat de la Infanta Cristina, Miquel Roca- i personalitats del món líric –el director musical del Liceu, en Josep Pons, i coneguts cantants com ara Joan Pons i Stefano Palatchi-, va aplaudir amb cortesia i va sortir de nou a Les Rambles amb els mateixos interrogants i incerteses de quan havia entrat. El concert no els va treure del desconcert, o sia.

Ovidi de Cardona
Núvol