Cerca de crítiques

Enquesta

Ningú com Goerne

Schubertíada a Vilabertran

30/8/2013 |

 

Programa: Lieder de Schubert. Matthias Goerne, baríton i Sarah Christ, arpa

Lloc i dia:Canònica de Vilabertran

La gairebé ja ritual visita de Matthias Goerne a la Schubertíada va acabar com sempre. Les mans bullint de tant aplaudir i un públic que marxava de la Canònica de Vilabertran amb aquella sensació d’haver estat més d’hora i mitja davant d’art en majúscules. Una barreja entre eufòria, cansament i benestar.

La vellutada i impressionant veu del baríton va repassar una vintena de lied de Schubert de diferents poetes sobretot Goethe, Mayrhofer i von Leitner. La seva tria parla d’estels, llunes, capvespres i núvols amb protagonistes solitaris: el pescador, el peregrí, l’amant. Sovint apareix l’home sol davant una impressionant natura a qui expressa els seus sentiments. La veu de Goerne arriba profunda i càlida. Una tria de cançons majoritàriament amb temps lents que desgrana amb un fraseig suau que arriba a l’oïda i desperta l’ànima. En comptades ocasions però exhibeix la seva potència i com un tro omple l’espai de la Canònica impressionant els assistents.

La innovació del concert (excentricitat?) va ser l’acompanyament amb arpa. Els lied de Schubert van ser compostos per ser acompanyats majoritàriament per a piano, instrument de referència del compositor. I tot i la perfecta tècnica de Sarah Christ el so d’aquest instrument és massa pla en comparació amb l’exuberància del piano. Malgrat això, poder escoltar en directe a qui és, en opinió d’aquest cronista, el millor intèrpret de lieds de Schubert és ja una experiència que val la pena. I Goerne va tornar a aconseguir bastir una altra gran nit per als que estimem la música de Schubert. I dissabte 31 hi torna amb obres de Liszt i Hugo Wolf. I atenció! L’any vinent farà sencers els cicles de ‘La Bella molinera’, ‘El Viatge d’Hivern’ i ‘El cant del cigne’!

Ignasi Albors
Catclàssics