Cerca de crítiques

Enquesta

Leonskaja debuta a Torroella

4/8/2013 |

 

Programa: Elisabeth Leonskaja, piano

Lloc i dia:Espai Ter de Torroella de Montgrí

El concert d’Elisabeth Leonskaja de divendres passat a l’Espai Ter va reafirmar la idoneïtat d’aquest auditori per al piano que ja havíem pogut copsar fa uns dies amb Uri Caine. La categoria d'aquesta veterana pianista és inqüestionable. Els mitjans acostumen a referir-s’hi com a ‘darrera gran dama de l’escola pianística russa’ actualitzant fins els nostres dies l’enorme tradició de noms com el de Richter al que sempre s’associa. I realment es comporta com a tal.

El concert s’estructurava amb una primera part de manual –Mozart i Beethoven- i una segona menys habitual –Txaikovski- culminada per uns generosos i magnífics quatre bisos.

El concert s‘inicià amb la Sonata número 12 K 332 de Mozart, formalment molt canònica i que conté alguns components preromàntics com certa sensació d’agitació i xocs harmònics constants (Mozart, com Haydn i Carl Philipp Emanuel Bach, es va sentir atret per l’Sturm und Drang). De lectura molt elegant i amb una claríssima digitació, justament el que aquesta obra demana. Especialment espectacular va ser el rondó-sonata de l’Allegro assai final on Leonskaja va exhibir tot el seu virtuosisme.

En Beethoven va oferir una versió més personal retardant certs passatges lents del primer moviment de la Sonata número 17, mal anomenada ‘La tempesta’ de Beethoven i accentuant d’aquesta manera la separació nítida dels temps del primer moviment, el Largo – Allegro tornant en quasi eteris els adagios pianissimi. Lectura nítida sense les floritures amb què alguns intèrprets l’espatllen.

La segona part del concert es va iniciar amb l’accidentada interpretació de la Gran Sonata de Txaikovski per causa de l’acoblament d’un audiòfon amb algun aparell elèctric que fa omplir de molestos sorolls la sala, més dissimulats al Moderato e risoluto però clarament evidents, fins i tot per la intèrpret, al inici de l’Andante non troppo quasi Moderato. Els sentits dels oients van quedar un pèl alterats per aquest incident i la música, excessivament ampul·losa i superficial del –per aquest humil cronista- sobrevalorat Txaikovski, no va ajudar gens tot i la nova demostració virtuosística de Leonskaja.

Per sort, els bisos van tornar a posar les coses a lloc. Un espectacular ‘Feux d’artifice’ de Debussy seguit d’un seré Nocturn de Chopin, per acabar amb dos Impromptus schubertians van cloure una molt remarcable nit de piano en el debut de Leonskaja a Torroella. Desitgem que torni sovint.

Ignasi Albors
Catclàssics