Cerca de crítiques

Enquesta

Sense prejudicis

30/7/2013 |

 

Programa: Uri Caine, piano

Lloc i dia:Auditori Espai Ter

Què és ‘clàssic’? Normalment es defineix com a tal allò que perdura en el temps, que no és fruit del caprici d’una moda. Sovint però les paraules, necessàries per poder compartir marcs conceptuals, són massa curtes. Tanquen, aïllen.

Per mi el jazz és música clàssica. És una de les formes en què avui es manifesta la música ‘clàssica’, entesa aquesta com ... el que considereu que aquesta és. Segur que no coincidim exactament en definir-la igual, però també segur que poc o molt ens estem referint al mateix. Doncs això.

En el concert d’Uri Caine de diumenge a l’Auditori Ter el compositor va anar desplegant la seva capacitat per fer la seva pròpia música a partir de particulars arranjaments de frases musicals de compositors d’altres temps. Va començar amb la suposada simplicitat (en Mozart no sempre tot és tant simple com sembla) de la Sonata K545 ‘Sonata Facile’ i des d’aquest primer pas va anar saltant lliurement cap a Mahler i altres. Posant de costat músics aparentment tant allunyats –temporalment i estètica- com el príncep Carlo Gesualdo i Scott Joplin.

L’art de Caine és coherent, pur a la seva manera. I per això aquest melting pot musical s’aguanta, és creïble. El jazz guia el seu quefer. La llibertat i la improvisació en són components irrenunciables. Però s’inspira en allò ‘clàssic’. No és excepcional. Com abans Nina Simone o Charlie Parker i tants altres jazzistes havien sentit l'atracció per Stravinsky. O a la inversa. Compositor clàssics interessats pel jazz. Qualsevol influència és bona, tot suma. Cap artista parteix del no res. En cap disciplina. A partir d’aquí cada artista ha de fer sentir la seva pròpia veu. Uri Caine fa temps que l’ha trobada i a l’auditori del passat diumenge la seva proposta va convèncer. Una proposta sense judicis previs, sense referències preparatòries al programa. Un auditori que va deixar-se anar i va dedicar-se a escoltar. A sentir. Que d’això es tracta.

Ignasi Albors
Catclàssics