Cerca de crítiques

Enquesta

Joc de miralls

13/7/2013 |

 

Programa: Diàleg Bach-Xostakòvitx. A. Staier i A. Melnikov

Lloc i dia:Auditori de la Mercè

Dijous a l’Auditori de la Mercè de Girona assistim dins el Nits de Clàssica a un joc de miralls. Reverberació de parelles. Contraposades i complementàries alhora. Duets contrastants. Enfrontament de dues concepcions estètiques: la del barroc de Bach i la del romanticisme tardà i peculiar de Xostakòvitx. Dues sonoritats radicalment diferents: la del clavicèmbal, amb so pla, metal·litzant, arcaic i de curt abast davant la voluptuositat i potència d’un bon Stainway de cua. Un intèrpret alemany per a un músic alemany i un intèrpret rus per a un músic rus. Tot plegat molt simètric.

L’única coincidència, allò en què ambdós coincideixen és que són dos intèrprets excel·lents, cadascun amb el seu repertori i que publiquen amb Harmonia Mundi.

El concert es va estructurar en dues parts on s’alternaven dos o tres Preludis i fugues d’El Clave ben temperat de Bach amb altres dos o tres dels Preludis i fugues que Xostakòvitx va escriure a partir de presenciar la interpretació que Tatiana Nikolaeva va fer el 1950 dins les commemoracions del segon centenari de la mort de Bach. (Ho vaig explicar en el comentari a la novetat de 2010. Ressalto l'interès de l’entrevista entre Staier i Melnikov arran de la publicació del CD de Xostakòvitx. Aquí es pot veure un resum).

A la primera part la selecció es caracteritzà per un to més viu i alegre en conjunt que contrastà amb la introspecció i gravetat de la segona. Al final un bis simpàtic amb l’adaptació a quatre mans d’una obra de cambra de Schumann (a mig camí entre Bach i Xostakòvitx) i l’adagio del Concert per a clavicèmbal en Fa major de Bach a quatre mans amb Melnikov gairebé pujat sobre les espatlles d’Staier.

Ignasi Albors
Catclàssics