Agenda
Crítiques
L'esmentat Rèquiem, en la interpretació apassionada de Rattle, va ser reeixit, i l'acoblament del Cor de Cambra amb l'Orfeó per una banda forma un conjunt potentíssim i, per l'altra, regala subtilitats com en l'Agnus Dei. El baríton André Schuen va cantar molt bé el seu rol i la soprano Camilla Tilling, en la seva breu intervenció, va complir.
La peça orquestral escollida va ser la Simfonia núm. 2 op. 61 de Robert Schumann, un dels compositors que centren l'interès actual del director. Així com el Beethoven de la Berliner és de referència, en Schumann no han arribat encara a la profunditat de la Gewandhaus de Leipzig. El camí emprès per Rattle no deixa de tenir, però, el seu interès. En resum, una vetllada confortable.
