Cerca de crítiques

Enquesta

Magnífic inici de les Nits de Clàssica

30/6/2013 |

 

Programa: AKAMUS i René Jacobs

Lloc i dia:Catedral de Girona

Sobre el cicle

Aquesta segona edició de les Nits de Clàssica segueix mantenint el bon to i saber fer de la primera i és una molt digna continuació –no a nivell temàtic però sí de qualitat- del malaurat Festival de Músiques Religioses.

La selecció de concerts feta per Víctor García de Gomar, director artístic de les Nits, és ambiciosa i molt atractiva i segueix bastint-se sobre un conjunt d’excel·lents exponents de música antiga majoritàriament amb criteris històrics. Si l’any passat era l’Orquestra Barroca de Friburg o la RIAS Kammerchor, enguany l’AKAMUS (Akademie für Alte Musik Berlin) amb René Jacobs; els Mosaïques, concert malauradament cancel·lat a darrera hora per l’hospitalització de la violinista Andrea Bischof; o Ton Koopman a l’orgue.

Un acurat i bonic programa, ben documentat i amb regalet final amb les seccions ‘Sabies què...?’ i recomanacions d’audicions de les peces del concert a càrrec de Pere Andreu Jariod, acaba per fer molt recomanables aquesta sèrie de concerts i una perfecta excusa, si no sou gironins, per visitar el centre històric d’aquesta preciosa ciutat.

Sobre el concert

L’AKAMUS dirigida per René Jacobs i acompanyada per la soprano coreana Sunhae Im i la mezzo Isabelle Druet van interpretar el passat divendres 28 obres del barroc italià de Pergolesi i Galuppi. El concert es va centrar en la música sacra de Giovanni Battista Pergolesi: el seu famós ‘Stabat Mater’ i cinc àries de les ‘Set darreres paraules de Crist’. Per tant un programa greu més propi de Setmana Santa que d’aquest estiu que arrenca tímid i que encaixà perfectament amb l’acústica de la Catedral de Girona.L’aperitiu inicial però fou a càrrec del ‘Concerto à 4 en do menor per a cordes’ de Baldassare Galuppi. Preciosa miniatura plena del cromatisme barroc magníficament interpretat. Sense aturar-se –el concert va ser concebut per a ser interpretat sense pausa, en un intent reeixit de Jacobs per mantenir en tot moment la tensió musical- les paraules de Pergolesi on la soprano i la mezzo intercalaren àries d’una profunda espiritualitat i on es feu evident l’estil diferenciat de les dues cantants. Im amb una veu delicada, atenta al matís i molt subtil i Druet, talent emergent i versàtil, qui a banda d’una exquisida tècnica té una veu potent que retronà en moments puntuals.   

Finalment l’Stabat Mater compost al final de la curta vida de Pergolesi (només 26 anys!) esdevingué el referent durant dècades d’aquest format sacre substituint el d’Alessandro Scarlatti. Una de les seves aportacions és l’augment expressiu del dolor de la Mare de Déu als peus de la creu on mor el seu Fill. L’amplificació del dolor amb una escriptura contrastada, típicament barroca, i un llenguatge proper a l’òpera (on l’autor també excel·lí) dota d’un pathos molt adequat a l’obra. L’AKAMUS conscient del seu paper d’acompanyament va estar senzillament perfecte, gràcies a l’atenta direcció de Jacobs i a la inqüestionable qualitat de tots els components.

Ignasi Albors
Catclàssics