ClàssicsWeb, el teu espai

Almanac

Cerca de crítiques

Paraules:
Tema:
Inici: Escollir data inici
Fí: Escollir data fi
Ajuda
Publicitat

CRÍTICA

Compreu aquest or

22/4/2013 |

 

Programa: 'L'or del Rhin' de Wagner

Lloc i dia:Liceu

Ara que han proliferat els locals que compren or, el Liceu també s’ha posat a vendre’n i el producte que ofereix ha resultat prou bo; potser no és de 24 quirats, però tampoc no és, com ens havíem temut, “or alemany”. La producció de Robert Carsen, encara que no tingui res de la gloriosa concepció escènica de Wagner, està prou ben feta perquè es pugui seguir correctament la trama, i algunes idees –no totes– són força encertades (l’afecte que demostra Freia cap al cadàver de Fasolt; el caràcter burgès dels déus, que es vesteixen de gala per pujar al seu nou palau, amb tot el seu mobiliari, la contaminació del Rin, gràficament explicada al preludi, amb tot de gent tirant papers i llaunes, etcètera). Fluixes, en canvi, les transformacions d’Alberich, i idees inconsistents (falta or per cobrir Freia amb monedes, però a terra, al seu costat, n’hi havia de sobres per tapar els forats).

La veritable joia del conjunt ha estat l’equip vocal, començant per la fabulosa Erda d’Ewa Podles (uns quants minuts d’increïble rendiment vocal com a contralt), seguida del magnífic Fasolt d’Ain Anger, de gran qualitat (acompanyat d’un competent Ante Jerkunica com a Fafner), el sòlid i eficaç Mime de Mikhail Vekua i l’àgil i esplèndid Loge de Kurt Streit, a més de l’Alberich d’alt nivell que ha cantat i ha actuat Andrew Shore, que s’ha mogut molt bé. Els breus papers femenins de Mihoko Fujimura (Fricka) i Erika Wüschner i de les tres filles del Rin (saludem la Wellgunde de Maria Hinojosa, sobretot) han estat també encertats, com ho han estat els intèrprets restants: una mica gran, però esplèndid, Albert Dohmen com a Wotan, el golfista Ralf Lukas (Donner), secundat pel notable tenor Marcel Reijans com a Froh. Josep Pons ha demostrat un bon domini de la complexa partitura i si alguns instruments de metall han insistit en els típics errors, després d’una arrencada dubitativa, ha portat la nau a bon port.

Ha quedat clar que l’Anell ha començat ben aplaudit en aquest pròleg. El públic va saludar amb entusiasme Josep Pons en el seu debut com a director titular, però va dedicar una barreja de protestes i aplaudiments a l’equip escènic.


ROGER ALIER
La Vanguardia

Catclàssics, música clàssica de Catalunya a internet