Almanac
Agenda
CrítiquesCerca de crítiques
Enquesta
CRÍTICA
222 anys de ‘La flauta màgica’
8/4/2013 |
Programa: La flauta màgica
Lloc i dia:Palau de les Arts Reina Sofia
Autors: Wolfgang Amadeus Mozart, sobre text d’Emanuel Schikaneder Intèrprets: Daniel Johansson (Tamino), Grazia Doronzio (Pamina), InSung Sim (Sarastro), Thomas Tatzl (Papageno), Maudy Fredrich (Reina de la Nit), Helen Kearns (Papagena), Loïc Félix (Monostatos), Nathan Berg (Orador), nens del Tölzer Knabenchor, Mario Cerdà (Segon orador). Orquestra de la Comunitat Valenciana. Director: Ottavio Dantone. Cor de la Generalitat Valenciana. Director: Francesc Perales Director d’escena: Stephen Medcalf. Producció del Teatro Regio di Parma. Coreografia: Duncan Macfarland Lloc i data: Palau de les Arts Reina Sofia. València (6/IV/2013)
La flauta màgica celebra 222 anys d’existència (Viena, 30 de setembre del 1791), però n’han hagut de passar prop de 200 perquè el públic del nostre país comenci a conèixer-la. Ara, en part gràcies a la difusió cinematogràfica de Mozart, el Palau de les Arts Reina Sofia ha fet un ple total en les sis funcions programades d’aquesta temporada, i els que sempre hem cregut en Mozart ens en felicitem cordialment. La producció que presenta el Palau de les Arts és bastant original i té com a base que, a part de la flauta, les campanetes, un punyal i un bastó, no hi ha cap element escenogràfic que no siguin les figures humanes d’un equip vistós d’acròbates ballarins que construeixen plataformes, l’arbre del qual es vol penjar Papageno, o es contorsionen com flames de foc o les aigües de les proves que passen els protagonistes. Si la plataforma de la Reina de la Nit li resulta òbviament incòmoda per a la seva primera ària, la majoria de les iniciatives escèniques són molt encertades i fan de la producció una experiència, si no sublim, almenys original, i una posada en escena atractiva.
En l’extens equip vocal han sobresortit especialment el tenor suec Daniel Johansson, amb una veu ben timbrada i eficaç, el Papageno alemany de Thomas Tatzl, que ha evitat els tòpics habituals del personatge i ha actuat força bé; la Reina de la Nit, Maudy Fredrich, en la segona ària, sobretot, i la Pamina de Grazia Dominzio, de petita estatura. També s’ha mogut bé amb alguna acrobàcia el Monostatos de Loïc Félix, de considerable experiència. Ha estat un luxe tenir els tres nens del Tölzer Knabenchor, i un bon equip en les tres dames de la Reina, especialment la mezzosoprano Rosmina Tomasoni.
L’extensió de l’equip obliga a abreujar els bons moments de gairebé tots els personatges, de manera que la funció, ben servida pel Cor de la Generalitat Valenciana, ha estat un plaer. Ottavio Dantone ha tendit a alentir una mica la marxa de l’orquestra, sens dubte per aconseguir un millor relleu de la música mozartiana, i ha estat ben aplaudit al final, com ho han estat tots els que hi han intervingut com a ballarins i figurants.
ROGER ALIER
La Vanguardia
