CRÍTICA

El començament de Street scene , l'òpera de Kurt Weill que arriba per primera vegada al Liceu, recorda molt Porgy & Bess . ¿El músic de capçalera del cabaret berlinès imitant Gershwin? No exactament. El que fa el compositor alemany és evocar l'atmosfera de l'única obra que considera com a genuïna òpera americana. I aquest ambient urbà, aquesta barreja d'estils, des del jazz i el swing fins a l'encant de Broadway i l'opulència pucciniana, sorprèn el públic en el muntatge coproduït pel Young Vic de Londres i The Opera Group que presenta el coliseu barceloní amb direcció escènica de John Fulljames i la musical de Tim Murray.

Poc habituada a aquesta barreja d'estils, l'Orquestra del Liceu fa un treball encomiable sota la flexible i entusiasta direcció de Murray, i ho fa situada a l'escenari, al cor de l'escenografia, una estructura metàl·lica amb dues escales que evoquen la façana d'un vell edifici del Lower East Side de Manhattan on transcorre l'acció d'aquesta " american opera " -així la defineix Weill- amb llibret d'Elmer Rice i la col·laboració en les lletres de les cançons de Langston Hughes. La solució escènica no beneficia l'orquestra, que sona dispersa i sense la força que li atorga Weill.

És una òpera o un musical? Sincerament, la seva identitat, qüestionada des de la seva estrena, el 1947, és el menys important. Weill segueix sent Weill. El mateix autor que va revolucionar el teatre musical alemany al costat de Brecht i va arribar a Nova York fugint del nazisme es va obstinar a donar forma a una autèntica òpera americana conjugant la tradició operística amb les tècniques de Broadway.

L'atenció se centra en la història del matrimoni Maurrant, marcada pel maltractament i la violència de gènere, però és una obra coral que requereix bons cantants-actors per tirar endavant 23 personatges cantats i 12 més de parlats. Sarah Redgwick, Susanna Hurrell, Geof Dolton i Paul Curievici compleixen al capdavant d'un solvent equip. El trepidant bugui-bugui que ballen Kate Nelson i Ashley Campell, i la desimboltura de Pablo Cano Carciofa (Willie) i els altres nens del veïnat, a càrrec del Cor Vivaldi, van conquistar el públic.