CRÍTICA

Primer les bones notícies. El Gran Teatre del Liceu obre la seva programació familiar, El Petit Liceu, amb Così FUN tutte , adaptació en format reduït de Così fan tutte , la genial òpera de Wolfgang Amadeus Mozart i el llibretista Lorenzo da Ponte. És una adaptació en tota regla, amb diàlegs en català que sintetitzen i actualitzen la trama original, i que serveixen per donar un mínim sentit teatral a una selecció d'àries, duos i escenes de l'òpera, cantades en italià. Firma l'adaptació i direcció escènica del muntatge Carol López, i ofereix un bon espectacle. Té un excel·lent sentit teatral, maneja hàbilment els senzills recursos escènics disponibles i fa un minuciós treball de direcció d'actors, amb personatges ben definits -més a prop del vodevil que de l'essència operística- i defensats amb entusiasme per un equip de joves cantants. També fa un bon treball el pianista Lluís Vidal, autor dels arranjaments, que participa en l'escena al capdavant d'un trio instrumental completat pel violinista Joan Orpella i la clarinetista Ona Cardona.

És un bon muntatge, però, i aquí comencen les males notícies, poc adequat per a un teatre de les dimensions del Liceu. Funcionaria millor en sales més petites i adients a la seva identitat camerística. I mai presentat com a espectacle familiar: no és possible trobar el més mínim valor pedagògic en una obra l'argument de la qual és la infidelitat, els canvis de parella i els enganys, en una trama ordida per Don Alfons, un personatge que passa per ser el misogin més gran de la literatura operística.

Els nens s'avorreixen de valent

Encara que la publicitat indiqui que és un espectacle dirigit a joves de 14-15 anys (en lletra petita), la veritat és que en la funció matinal de dissabte hi havia al teatre molts nens i nenes de pocs anys, que es van avorrir de valent. De fet, molts pares van haver d'esforçar-se per fer que els més petits estiguessin quiets a les butaques. N'hi ha que van optar per marxar. ¿Té sentit programar aquest tipus d'obres en horari familiar? Esperem que les funcions escolars tinguin més èxit.

En qualsevol cas, és difícil d'acceptar: suposa una falta de respecte als artistes, una mala pràctica que el Liceu està repetint en aquest tipus d'espectacles. Tenint un doble repartiment, ni es molesten a informar al públic de qui canta en cada funció. Bastaria un simple full de paper, o un anunci per megafonia. Però ningú es molesta a fer-ho. Vam poder esbrinar al final que, en la funció de dissabte, van actuar Marta Valero, Maia Planas, Beatriz Jiménez, Pedro M. Calavia, Joan Garcia Gomà i Xavi Fernández , un bon equip que va realitzar un bon treball teatral i va resoldre dignament la difícil vocalitat mozartiana.