Jonas Kaufmann va desfermar ahir a la nit el deliri col·lectiu en la gala lírica de tancament del Festival de Peralada. Fins a cinc bisos va haver d'oferir el mediàtic tenor alemany per correspondre als bravos i a les aclamacions d'un públic entusiasmat que no volia que abandonés l'escenari. L'artista va superar les expectatives creades amb la seva presència amb un mesurat recital en què va exhibir la seva amplitud de registres, la seva gran presència escènica i la seva capacitat interpretativa. L'Orquestra de Cadaqués, dirigida per Jochen Rieder, va acompanyar de manera brillant les intervencions del cantant i es va lluir amb les obertures i intermedis programats.

Jonas Kaufmann, al Festival de Peralada, aquest dimecres. JOAN CASTRO | ICONNA

El clima d'expectació que envoltava l'única cita del tenor d'aquest any a Espanya estava més que justificat. Joan Francesc Marco i Joan Matabosch, del Gran Teatre del Liceu; el tenor Jaume Aragall; el director teatral Mario Gas i el president de Joventuts Musicals, Jordi Roch, no es van voler perdre la cita, a la qual va assistir com a convidat Joel González, recent medalla d'or de taekwondo als Jocs Olímpics de Londres.

Després de la interpretació de l'obertura de 'La forza del destino' de Verdi, l'artista va fer la seva aparició a escena amb un informal conjunt format per jaqueta i camisa grises i pantalons negres. Kaufmann es va enfrontar a l'ària 'Cielo e mare' de 'La Gioconda', d'Amilcare Ponchielli. Des del principi va mostrar la seva bellíssima línia de cant i el seu robust timbre. A partir d'aquest moment, i alternant amb intervencions només orquestrals, va recrear peces de Zandonai, l'aclamada ària de la flor de 'Carmen' i la imponent 'Mamma, quel vino è generoso' de 'Cavalleria rusticana', de Mascagni, on va exhibir els seus tons més foscos.

L'obertura de 'Guillem Tell' de Rossini va obrir la segona part. El tenor va tornar, en mànigues de camisa, per enfrontar-se a la difícil ària 'Un dì all'azzurro spazio' d''Andrea Chenier' de Giordano. Colossal. Però encara quedaven per dilucidar els moments potser més estremidors, que van arribar amb Wagner. Amb el 'Cant de la primavera' de 'La valquíria' i 'In fernem Land' de 'Lohengrin' va deixar clar el seu segell de gran cantant wagnerià. Ja en els bisos va enlluernar amb la popular 'E lucevan le stelle' de 'Tosca', la peça d'opereta 'Du bist welt für mich' de Richard Tauber, i les napolitanes, entre elles una victorejada 'Core'ingrato'. El públic va acomiadar dret, entre incessants aplaudiments, l'excel·lent cantant alemany.