Cerca de crítiques

Enquesta

Macbeth al Liceu

L'apoteosi liceística de Lady Guleghina

22/3/2004 |

 

Un Macbeth que té les seves millors armes en les veus protagonistes
SOLISTES PRINCIPALS: Carlos Álvarez, Marco Berti, Maria Guleghina, Roberto Scandiuzzi DIRECCIÓ D ESCENA: Phyllida Lloyd DIRECCIÓ MUSICAL: Bruno Campanella LOCAL: Liceu ESTRENA: 18 de març Després de passar per l Òpera de la Bastilla parisenca i pel Covent Garden londinenc, la producció de Macbeth firmada per Phyllida Lloyd va aterrar dijous al Gran Teatre del Liceu carregada amb els millors arguments vocals. Però no és la posada en escena de Lloyd, que ha deixat la reposició barcelonina en mans d Alejandro Stadler, el millor argument d aquest muntatge. És un Macbeth que ofereix bons moments plàstics, dels que se solen promocionar molt bé amb les fotografies dels espectacles amb la immensa caixa alhora gàbia i tron com a estendard , que treballa sense complicacions amb els cantants i que busca, sobretot a través de la il.luminació que a vegades, però, és una mica confusa , explicar amb precisió la progressió narrativa. Compleix bona part de les expectatives, però no passa de ser una producció adotzenada, amb molt poques idees pròpies i més d un moment ruboritzant, com les diverses coreografies o la mena de penós somni marital dels Macbeth amb una prole infantil al seu voltant. Un altre cop Freud. Però si la producció és discutible, poques objeccions es poden posar al repartiment, que ha reunit un quartet impecable de veus verdianes fins i tot per a les funcions de l anomenat repartiment popular. La nit de l estrena va sobresortir, sobretot, la Lady Macbeth de Maria Guleghina, que té tots els números per convertir se en una de les cantants de referència del Liceu. Des de la seva primera intervenció, no gaire afinada, la soprano ucraïnesa que també va cantar al Macbeth liceístic en concert dirigit per Riccardo Muti va posar el públic de la seva banda amb una veu capaç d omplir sense fissures el Liceu. Del greu a l agut, la tessitura de Lady Macbeth li va com l anell al dit i, a més, el seu cant aconsegueix transmetre un personatge turbulent que acaba l òpera sumida en plena alienació mental. Amb ella, Carlos Álvarez empal.lideix una mica, potser per una direcció d escena que deixa el seu personatge una mica desvalgut. De totes maneres, el barí ton malagueny dibuixa un Macbeth rotund, amb molts colors gràcies a una treballadíssima recerca de dinàmiques vocals. Completen el quartet protagonista dos excel.lents cantants més: el baix Roberto Scandiuzzi, molt bon Banco, i el tenor Marco Berti, Macduff de gran categoria. La direcció musical de Bruno Campanella és, en certa manera, corresponent a la direcció d escena de Lloyd: bon nivell, sí, però resultats finals una mica rutinaris.
Joan Anton Cararach
El Periódico