Cerca de crítiques

Enquesta

Una experiència mística

1/11/2011 |

 

Programa: Collegium Vocale de Gent amb Philippe Herreweghe

Lloc i dia:Catedral de Girona

A baix, a terra, festa major: soroll, moviment, caos. A dalt, al cap de munt de les escales, prop del cel: quietud, repòs, ordre, virtut.

La majestuosa Catedral de Girona fou l’apropiat marc per a un exquisit concert. Breu, mesurat, acurat. Homenatge a Tomás Luis de Victoria, probablement el millor compositor espanyol de tots els temps, al commemorar el quart centenari de la seva mort.

L’entorn i el programa prometien. Herreweghe i el seu Collegium Vocale. Philippe Herreweghe des de fa anys mima amb amor de pare el Collegium Vocale de Gent. Aquesta cura i la fidelitat a la partitura original van ser reconeguts pels grans Harnoncourt i Leonhardt al convidar-lo a participar de la seva ja mítica edició de la integral de les cantates de Bach. El gust per les coses ben fetes que sempre és present en Herreweghe, ja sigui revivint la polifonia renaixentista de Victoria ja sigui amb Brahms o Bruckner, autors als que posa la seva atenció darrerament, va ser desplegat magníficament, de nou.

El pes del concert requeia en l’Officium defunctorum, obra de 1603 originalment a sis veus, escrit pel funeral de l’espanyola Emperadriu María. Per a molts obra cabdal de Victoria i gairebé la seva darrera composició. Peça de gran intensitat expressiva i fervor religiós assolit amb uns mitjans mínims. Magistral eficiència musical. Lliçó sobre com dir coses importants amb serenor, equilibri i austeritat. I amb una lectura de gran nitidesa interpretativa del Collegium Vocale. Màquina perfecta. Línies harmòniques clares que es troben, juguen, reverberen, i es resolen de forma natural.

Celebro els canvis en la programació anunciada on van saltar obres de Manuel Cardoso per conformar un concert integrament amb música de Victoria. La primera part, lleugers entrants per anar fent boca, per a preparar el cos per a la major densitat de l’Officium. Els motets ‘O Domine Jesu Christi’, ‘Domine,non sum dignus’ i ‘Vadam et circuibo civitatem’, i un breu Salve Regina seguit d’una mínima pausa ens van situar amb l’ànim idoni per abordar el plat fort. I vam quedar satisfets, no tips, d'aquest magnífic tast.

S’agraeix el bon programa amb la lletra de les obres i la corresponent traducció al català, que permet un seguiment idoni i entendre’n el significat. Ingredients del que va conformar una emocionant experiència mística (més pròpia de Setmana Santa) per Sant Narcís.

Ignasi Albors
Catclàssics