Cerca de crítiques

Enquesta

La Sisena de Mahler per l'OBC dirigida per Inbal

Simfònica de Berlin, una partitura per a hores tràgiques

14/3/2004 |

 

L'actuació de l'orquestra, amb Inbal al capdavant, es va convertir en virtut i catarsi.

DIRECTOR Eliahu Inbal
DATA 11 de març del 2004
LOCAL L'Auditori

Els especialistes encara no entenen com en el període més propici de la seva vida, entre el 1903 i el 1905, Gustav Mahler adjectivés la Sisena simfonia, la partitura que estava escrivint, com a Tràgica, premonició dels anys que li quedaven per viure, plens d'amargors i desgràcies. Aquesta simfonia, programada en temps d'eufòria, es va transformar, per la força dels fets, en catarsi per a la tragèdia de Madrid, més enllà de l'oportuna dedicació a les víctimes abans del concert.
Perquè la Sisena, amb una plantilla orquestral monumental i una durada que s'acosta a l'hora i mitja, és una obra desmesurada. És clar que totes les activitats humanes decisives constitueixen excessos i, a través d'ella, Mahler la va encertar al parar premonitòriament l'orella per als terrors de la seva època, exemplificant allò que la vida --o l'obra-- és l'experiment de l'home que busca conèixer-se, divisa de Nietzsche, el pensador més influent de l'època.
Simfonia agraïda, visualment bonica, a més d'intensa, rubricada pels cops de maces de l'últim moviment que van espantar nombrosos espectadors. La Simfònica de Berlín, a les ordres d'Eliahu Inbal, va actuar de manera formidable, tot i que a la corda li falti el punt de contundència de què fan gala només les més grans a Europa.
Luís Polanco
El Periódico