Cerca de crítiques

Enquesta

Un pianista de referència

18/4/2011 |

 

Lloc i dia:Teatre Principal de Sabadell. 15-4-2011

Obres de Haydn, Albéniz, Manau i Liszt.

José Menor, piano.

 

José Menor posseeix una trajectòria que l’avala com un dels pianistes espanyols més inquiets i complets. La impressió d’una solvència acreditada pels seus concerts internacionals i projectes discogràfics superava la mera admiració després del recital ofert dins el cicle Joventuts Musicals. El pianista sabadellenc hi va presentar un programa aparentment heterogeni però unificat en la digitació de toc precís i àgil, i en les gradacions dinàmiques i de textura.

Menor toca amb una solidesa, energia, claredat, concentració i sensibilitat indiscutibles. Cerca els petits efectes sense caure en el lluïment personal, sense extravagàncies o recerques artificioses d’originalitat. Així ho va demostrar mesurant molt bé la “terribilità” de Funérailles –amb gran treball de la mà esquerra i jocs d’acords amb les dues mans- i l’encadenament del trinats en la Paràfrasis sobre els vals de l’òpera Faust S. 407; dos prodigis en la combinació de pirotècnia, construcció i creativitat de Liszt. En les Consolations del mateix compositor Menor va preludiar l’intimisme i el despullament trobats en el Nocturn núm.8 Op. 84 de Fauré, ofert com a bis. Tanmateix es pot dir en l’execució dels tres preludis del compositor sabadellenc Joan Manau, d’evident filiació romàntica –especialment amb Beethoven i Chopin- que són tres miniatures interessants en els jocs de tensió-distensió i en l’adopció de determinats efectes i procediments com a elements constructius.

Va ser una hora i quart de música tan fascinant com esgotadora, majoritàriament tocada de memòria i encetada amb la Sonata núm 41 de Haydn. El concepte bachià i el continuum persuasiu de Menor en la sonata semblaven un vehicle parafràstic aplicat a la Tercera sonata d’Albéniz, de la que només discrepo del velocitat aplicada en el moviment inicial. D’Albéniz també va interpretar el segon quadern d’ Iberia amb un piansime intrèpit, acurat en l’èmfasi i puntejant les danses. Si Rondeña i Triana van incidir en la varietat de colors i la claredat de línies sense manllevar la polifonia, Almeria va ser l’obra extasiant de la sessió. Convertit en un poema simfònic de rerefons impressionista, l’elegància i la subtilesa amb què Menor va abordar-lo conduïa a l’oient cap a un estat d’abstracció on s’hi albirava que la seva Iberia serà de les grans si profunditza més en l’idiomatisme de l’obra. Tècnicament no és un escull per a ell.

Albert Ferrer Flamarich
Diari de Sabadell