Cerca de crítiques

Enquesta

El ‘Parsifal' més humà

21/2/2011 |

 

Programa: Parsifal

Lloc i dia:Liceu

El Liceu coprodueix la mítica òpera amb Claus Guth de director d'escena, que la situa als anys trenta, en una Europa desorientada que busca algú que la recompongui.

Guth: “Hi ha aspectes de Wagner que, si no s'entenen bé, podrien causar una catàstrofe” El Gran Teatre del Liceu estrena aquesta tarda, a partir de les 5, una nova producció de Parsifal, juntament amb l'Opernhaus de Zuric. S'ha encarregat la direcció escènica a Claus Guth, un dels directors especialistes en Wagner més cotitzats. De fet, amb aquest títol tanca una dècada en què ha aixecat les principals òperes del compositor alemany. La seva posada en escena procura donar ritme a les postals estàtiques clàssiques. Ho fa amb un escenari giratori però, sobretot, amb una mirada posada en els personatges com a individus. Reforçant la seva mirada desorientada, que dubta de tot, hi troba la situació dels europeus en el període d'entreguerres. Per això ha decidit situar l'acció (tot i que sovint se li hagi donat una pàtina sacramental) als anys trenta. La coproducció es podrà veure en nou funcions al Liceu (fins al 12 de març). Nou mesos després, viatjarà a Zuric.

 

Parsifal és una òpera que Wagner va donar en exclusivitat al Teatre de Bayreuth. Era una manera d'agrair que se'l tingués tant present en la seva programació. Al caràcter mític de la peça, s'hi reforçava la idea que calia pujar a Alemanya per poder-la veure. Fins que els drets van caducar. Barcelona, que ja era molt wagneriana, va voler ser la primera plaça que donés a conèixer aquesta òpera fora de Bayreuth. Per això, van programar l'estrena el dia després de l'alliberament de la partitura: la primera funció al Liceu data de la nit de cap d'any.

L'òpera explica com un noi innocent, Parsifal, es converteix en el salvador del Grial. Els habitants del castell de Monsalvat estan desorientats, perquè el seu rei, Amfortas, està ferit en caure persuadit per Kundry. Parsifal, compassiu, accedirà a ajudar-los, renunciarà a la seducció de Kundry i establirà l'ordre al castell. Anja Kampe (Kundry) explica que aquest és el personatge que ha interpretat més contradictori i complex, pel que fa a la seva varietat vocal i per la construcció del personatge. Kundry està dominada per no sap qui i, al final, intenta trobar la redempció ella mateixa.

Michael Boder, director musical, apunta que la partitura és la més senzilla i alhora de les més difícils d'interpretar. Cal prendre decisions que afecten el temps de l'obra, que pot anar de les cinc a les sis hores. Sense haver-ho calculat als assaigs, Boder i Guth han potenciat el ritme i han fugit d'una sonoritat “euforitzant”.

Una dècada amb Wagner

Guth admet el “perill” de situar Parsifal als anys trenta. Aquest jove que arriba per orientar la societat pot ser vist com una mena de Hitler il·luminat: “Hi ha determinats aspectes en l'obra de Wagner que, si no s'entenen bé, podrien causar una catàstrofe”, reconeix Guth. La seva lectura, que preconitza la voluntat dels individus (“la compassió, els cataclismes en una família, com condicionen unes accions a unes altres...”) per canviar el món, deixa clar que el camí de la política (que defensava en altres títols com ara Lohengrin) ja no existeix: Wagner, quan escriu Parsifal, ja no hi creu, en la política. Aquesta és, precisament, una de les lliçons que ha après treballant durant deu anys l'impulsor del Teatre de Bayreuth. Tot i així i malgrat anar progressant en el coneixement de l'obra i de l'autor, confessa: “T'adones que entendre'l absolutament del tot és impossible”.

Jordi Bordes
El Punt