Cerca de crítiques

Enquesta

Hilary Hahn retorna a l'OBC

1/2/2011 |

 

Programa: Obres d'Elgar, Menotti, Sibelius

Lloc i dia:L'Auditori de Barcelona

Edward Elgar: In the South; Gian Carlo Menotti: Concert per a violí i orquestra en la menor; Jean Sibelius: Simfonia n.5 en mi bemoll major.

 OBC. Ari Rasilainen, director. Hilary Hahn, violí.

Un finlandès no és sempre una garantia a l'hora de dirigir Sibelius, i així es va demostrar el passat cap de setmana a l'Auditori, amb un Rasilainen molt més encertat amb el poema simfònic d'Elgar que amb la simfonia del seu compatriota. La música de Sibelius es basa, més que en contrastos, en l'acumulació progressiva de tensió, i precisament en això va fallar la versió del director, molt atent als detalls però amb poca perspectiva global. Els canvis de tempo i textura resultaven traumàtics, enlloc de semblar lògics i necessaris. Tampoc va saber aprofitar els moments més expansius de la partitura, tot i que aquí va tenir la inestimable ajuda d'uns insegurs i maldestres metalls, especialment en el tema que mena a l'Allegro del primer moviment, i en el tema dels "cignes" en el tercer, que en aquesta ocasió van semblar més aviat ànecs desorientats.

Hahn eclipsa Sibelius

Les comparacions resultaven encara més feridores si tenim en compte que això va succeïr després de l'actuació de Hilary Hahn. Seguint la que sembla ser la tònica de la majoria dels seus treballs discogràfics, la jove violinista va presentar al públic un concert infreqüent i relativament desconegut, que tanmateix té prou atractius per a ser popular: el concert del compositor italo-americà Gian Carlo Menotti. Al marge de les virtuosístiques acrobàcies que plaguen la partitura i que va executar amb precisió envejable, Hahn va destacar per la seva gran musicalitat i distingit so. I és que amb esforç i dedicació -quasi- tothom pot ser un virtuós, però ben pocs fan música com ella.

Esteban Rey