Cerca de crítiques

Enquesta

Nòrdiques apassionades

15/1/2011 |

 

Programa: Vertavo String Quartet

Lloc i dia:Palau de la Música

Vint anys de tocar juntes, a les integrants del quartet de corda Vertavo, no els han fet perdre l'entusiasme. Cal agrair-los que, venint d'altres latituds, ens hagin dut un repertori que per elles deu ser habitual, però que a nosaltres ens sona com aigua de maig. El Quartet de corda op. 27 d'Edvard Grieg, que va omplir la segona part, és una obra monumental en què se succeeixen tots els estats de l'ànima: descriptiu, contemplatiu, apassionat, èpic, nostàlgic... Les del Vertavo, capitanejades per la fins aleshores segon violí Berit Cardas, ens van oferir l'obra de manera esplèndida i sense cap vacil·lació. En el primer Allegro molto ed agitato, rotund i d'una densitat inoïda, vam trobar les arrels d'aquest tango que els emigrants europeus van inventar a l'Argentina. Ja abans, amb el Quartet de Corda núm. 12 op. 96, B. 179 “Americà” de Dvorák, on tenia un paper cabdal l'excel·lent viola Henninge Landaas, el quartet nòrdic ja ens havia captivat malgrat que l'obra és més desigual. Un so molt bonic del violoncel de Bjorg Vaernes, en la seva producció normal i no tant com a solista, completava el quartet liderat per Oyvor Volle.

 

Van començar amb Haydn, el Quartet de corda op. 64 núm. 1 Hob. III.65, i potser per aclimatar-se a una nova sala i estrenar-se en una ciutat va sonar tens i una mica engavanyat. En sortir del clàssic, però, es van deixar anar, es van expandir i, després d'aplaudiments encesos, ens van oferir un moviment lent d'un quartet de Beethoven.

Jordi Maluquer
El Punt