Cerca de crítiques

Enquesta

Pal de paller

22/12/2010 |

 

Programa: OBC amb Nicholas Angelich, piano. Director: V. Pablo Pérez

Lloc i dia:L'Auditori

L'OBC apuntava lluny en qüestió de colors i matisos Ara per ara, l'OBC és un conjunt en construcció, tasca de titulars i de convidats compromesos. Víctor Pablo Pérez ho és amb l'etiqueta de constructor d'orquestres que, també, escau a Pablo González i al mestre Decker, qui en acabar el mandat quinquennal el 1991, va agrair a l'Avui haver estat el primer en advertir del salt qualitatiu i en elevar el nivell d'exigència a una formació que, per assequibilitat, diversificació i categoria, ha de ser el pal de paller formatiu en què reflexionar sobre la música, transcendint-ne el primer nivell de lectura, l'emotiu.

 

Del Concert núm. 1 de Chopin es pot dir que l'OBC apuntava lluny en qüestió de colors i matisos acompanyant la versió cerebral i gens edulcorada del nord-americà Nicholas Angelich. Poques delicadeses, molta força, uns contrasts que apuntaven cap a Rakhmaninov i una munió de conceptes com a bestreta de la segona part.

El director burgalès, que torna a l'abril, hi revelava la complexitat del tetrapoema travat per les idees fixes berliozianes que és la Simfonia Manfred de Txaikovski destacant la modernitat dels moviments centrals i la desimboltura de la fuga. És d'aquells concertadors que cal escoltar amb els ulls, perquè el seu gest informa del que passa, passarà o hauria de passar tot propiciant reflexions alliçonadores. Un bon concert d'uns músics que acomiadaven el trimestre com jo ho faig de vostès.

Xavier Casanoves Danés
El Punt