Cerca de crítiques

Enquesta

Ja en tenim quatre

18/12/2010 |

 

Programa: Concert inaugural de la Sala 4 de L'Auditori

Com un relat fulletonesc, L'Auditori ha anat posant en marxa per entregues els diferents espais que l'integren. Onze anys després de la primera inauguració, obre portes la Sala 4, més càlida i acollidora que la 3, més modulable que la 2. La primera impressió de l'acústica, per força provisional, més tenint en compte que és adaptable segons les circumstàncies, és la d'un so directe i brillant, fins i tot massa generós. Això ja va ser perceptible amb els encarregats de fer sonar oficialment les primeres notes, els membres del Conjunt de Cambra de la Banda Municipal interpretant Reed Quintet, reelaboració d'una peça de joventut del seu titular, Salvador Brotons.

 

Aquesta partitura saltironejant va donar pas a Alba Ventura amb dues primícies inesperades, sengles miniatures compostes per la pianista que dóna nom a la sala, Alícia de Larrocha. Burlesca i l'embolcalladora Ofrena van ser un primer i encisador tast d'una faceta desconeguda de la gran pianista catalana. Ventura va començar la seva participació amb dues sonates del pare Soler atacades amb fermesa rítmica, mentre els dos impromptus de Chopin van tenir un fraseig impulsiu, si bé un xic impacient.

La recta final d'aquest breu bateig va comptar amb una de les veus del moment, Sílvia Pérez Cruz, que, com tots els participants, va haver de sortejar una molesta torre de llums just davant la porta de l'escenari. Amb una Ventura de resposta més flexible, la cantant va aportar màgia vocal i sensibilitat a flor de pell (al límit, però, del narcisisme) en peces de Feliu Gasull, García Lorca i la inoxidable Canción de cuna para dormir un negrito de Montsalvatge.

Xavier Cester
Avui