Cerca de crítiques

Enquesta

Anells saturnians

23/11/2010 |

 

Programa: Quartet Casals. ‘Llums i ombres'

Lloc i dia:L'Auditori (Barcelona)

Els Casals han encetat la cinquena residència a l'Auditori amb aquest concert saldat amb un èxit clamorós. Són el factor que ha fidelitzat un públic cambrístic ideal a la sala Oriol Martorell, àvid, concentrat i entusiasta en un fenomen sociocultural tan interessant com la rendició acrítica d'una part dels simfònics a les particularitats concertadores d'Eiji Oué a l'altra banda de l'atri.

 

La vetllada començava amb el Quartet K.421, de Mozart, el segon dels sis dedicats a Haydn, que sorprenia per l'extremositat i la musculada vertebració. Llums i ombres era el títol genèric del concert i, un cop equilibrats, els components del Quartet Casals el van carregar de força dialèctica i també de premonicions tot potenciant els clarobscurs harmònics.

Va seguir el Quartet núm. 2, de Xostakóvitx, que van tocar amb una violència pertorbadora fins al punt de deixar el públic garratibat. Tot el desencís del món que pensava Max Weber plasmat en música. Quanta ràbia com a rerefons! El fet admirable és que l'escreix d'expressivitat no afectava la justesa, els jocs dinàmics o la complexitat de plans sonors, un fet que explica el seu crèdit per escalar posicions, que el ha dut a la elit quartetística mundial. Un altre cop, l'ovació va ser de gala. Un graó més en la integral Xostakóvitx.

Com a un tercer cercle prement fins a fer mal el nucli ultrasensible de l'oient, La mort i la donzella, de Schubert. Versió impressionant, emocionalment devastadora, tècnicament insuperable.

I, com a regal excèntric, el pizzicato del Quartet núm. 4, de Bartók, quintaessenciant el protagonisme correlatiu dels quatre instruments tan definitori dels Casals.

Xavier Casanoves Danés
Avui