Cerca de crítiques

Enquesta

Escalar tres vuit mils

10/11/2010 |

 

Programa: Sergei Khatxàtrian

Lloc i dia:Palau de la Música

Més que coratge, que també, el que havia de demostrar Sergei Khatxàtrian en el concert inaugural del cicle Ibercàmera era un poder de concentració fora del comú per poder abordar amb èxit un programa llarg, dens i complex com el que va triar. El jove violinista armeni va escalar tres vuit mils amb una seguretat formidable i una gran capacitat d'abstracció que el va fer obviar la molesta remor, causada possiblement per un focus durant tot el concert.

 

Ja en la Sonata núm.1 de Bach va quedar evident el so preciós que emanava de l'Stradivarius de Khatxàtrian així com una afinació impecable. Tant aquí com en la Partita núm. 2 el violinista va aplicar un paràmetre interpretatiu similar, basat en el contrast entre fragments d'un recolliment extrem, atacats a un temps molt moderat, i moviments fulgurants. Els petits indicis de narcisisme dels passatges més íntims van quedar compensats per un acurat sentit de l'arquitectura interna que va culminar en la imponent xacona que tanca la partita.

Per a la Sonata Kreutzer de Beethoven, Khatxàtrian va comptar amb la seva germana Lusine al piano, i tot i que la conjunció entre els dos intèrprets va ser mil·limètrica, l'articulació seca, un punt agressiva, d'ella estava ben lluny de les gradacions de què era capaç l'arc d'ell. Com en les obres de Bach, tot i que no li va faltar ímpetu en els passatges més expansius, va ser en els oasis de lirisme on el fraseig del violinista va causar més impressió. La insinuant Playera de Sarasate i una cançó del compositor Komitas van ser un òptim colofó a una excel·lent inauguració.

Xavier Cester
Avui