ClàssicsWeb, el teu espai

Almanac

Cerca de crítiques

Paraules:
Tema:
Inici: Escollir data inici
Fí: Escollir data fi
Ajuda
Publicitat

CRÍTICA

La tercera de Rakhmàninov

27/10/2010 |

 

Programa: Philarmonia Orchestra. Vladímir Ashkenazy, Nikolai Lugansky, piano.

Lloc i dia:Palau de la Música Catalana

Com la majoria de concerts amb solista, aquest es va desenvolupar amb una obra d'orquestra sola de curta durada, l'obra amb el solista, que en rep tot el pes, i finalment una gran obra d'orquestra sola que permet apreciar totes les possibilitats del conjunt i el lluïment del director. I efectivament va ser la Simfonia núm. 3, op 44, de Sergei Rakhmàninov, la que va ocupar tota la segona part i que va ser el gran element de qualitat del primer concert de Palau 100. Ashkenazy va aconseguir primfilar el contingut d'aquesta peça remarcant tota la complexitat dels elements que la integren i fugint de la concepció edulcorada que tantes vegades es projecta sobre l'obra del compositor. Tot el concert va estar dedicat a Rakhmàninov i va començar, sense gaire justificació, amb una orquestració del Vocalise, compost originalment per a veu i piano –la versió òptima i que va exhibir la discreció de la seva corda més que mostrar la sublimitat de l'orquestra–. Va seguir el Concert per a piano núm. 3 op. 30 amb Nikolai Lugansky de solista. Ashkenazy, un dels grans pianistes de la segona meitat del segle XX, té magníficament enregistrat aquest concert com a solista. Ara li tocava desenvolupar, com a director, l'altra part de l'obra i ho va fer, excepte en el darrer temps, sense contemplacions, deixant a Lugansky la feina de quadrar amb l'orquestra. En el primer temps, en la desigual lluita de volum sonor entre piano i orquestra, va colpejar una mica rudement les notes i va excel·lir en l'esmentat tercer temps. Més complicitat amb l'orquestra havia exhibit la temporada passada quan va tocar el Concert núm. 2 amb l'OBC dirigida per Ernest Martínez Izquierdo.

 

La Philarmonia fa més de 150 concerts l'any en gires i en les seves seus estables a Londres, Leicester i Basingtoke. El seu actual director titular és Esa Pekka-Salonen. Sobreactuació i mancança que es van notar una mica.

Després del concert inaugural de la temporada es va oferir una recepció a les autoritats, patrocinadors i premsa, que va ser menys nodrida que altres anys.


Jordi Maluquer
El Punt

Catclàssics, música clàssica de Catalunya a internet