Cerca de crítiques

Enquesta

Tres dosis de Rakhmàninov

20/10/2010 |

 

Programa: Philharmonia Orchestra i Nikolai Luganski

Lloc i dia:Palau de la Música Catalana

La Philharmonia Orchestra i Nikolai Luganski van brillar a l'inici de Palau 100.

La britànica Philharmonia Orchestra va obrir la 20a temporada de Palau 100. I ho va fer amb un programa íntegrament dedicat a Rakhmàninov. Romàntic simfonisme rus administrat en tres dosis de diferent intensitat i amb dos especialistes en el compositor: Vladimir Ashkenazy, cèlebre pianista i director amb reconegudes gravacions d'aquest repertori, i Nikolai Luganski, un destacat representant de la nova generació pianística russa. Amb aquestes credencials era difícil defraudar els assistents a aquesta cita inaugural, que van aplaudir llargament els participants de la gala malgrat que la conjunció de tots els poderosos elements posats en joc no va arribar a estar sempre al nivell desitjat.

 

El conseller de Cultura de la Generalitat, Joan Manuel Tresserras, va acompanyar a la llotja Mariona Carulla, presidenta de la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música en la première d'una temporada simfònica amb més programació que les anteriors, amb 13 concerts de grans orquestres, un cicle de pianistes i l'oferta de cambra. Bons auguris, sobretot si els aficionats que es queixen, amb raó, dels elevats preus de les entrades responen a la reduïda oferta de fins a un 40% al comprar algunes localitats de segon pis.

L'arrencada amb Vocalise, petita i evocadora última pàgina de les Catorze cançons, opus 34, interpretada amb delicadesa només va ser un aperitiu per entrar en matèria. L'espectacularitat va arribar amb el Concert per a piano, número 3 i l'aparició en escena de Luganski. El pianista, amb aire de galant, es va posar davant el teclat amb la decisió de qui s'enfronta a una partitura de gran dificultat tècnica, plena de variacions i vertiginosos canvis, però d'una gran musicalitat.

Al principi va fer la impressió que la poderosa orquestra, dirigida per un detallista Ashkenazy, no dialogava gaire bé amb el solista, que en alguns moments feia notar en excés la força del seu martelleig sobre el teclat. Però a poc a poc, i a partir de

l'Adagio, es va anar restablint l'equilibri fins a arribar al ràpid, rítmic, potent i ovacionat Alla breve que va determinar la fi del recital.

CONCERTINO DESTACAT

La Simfonia número 3, en la menor, penúltima obra de l'autor i la més profundament russa, va permetre extreure el millor de la formació. Solistes de trompa, arpa, fagot, violoncels i una destacada intervenció del concertino van brillar al costat de la poderosa secció de corda fins a arribar al vitalista Allegro final. Un bon concert, a l'espera del debut en el cicle de la gran Orquestra Simfònica de la Ràdio de Baviera.

CÉSAR LÓPEZ ROSELL
El Periódico de Catalunya