Cerca de crítiques

Enquesta

La 'Carmen' de Bieito agita el Liceu

28/9/2010 |

 

Programa: 'Carmen' de Bizat

Lloc i dia:Liceu

El públic rep amb més adhesions que rebutjos el muntatge de l'òpera de Bizet.

Onze anys després de la seva estrena a Peralada, la versió de Carmen de Calixto Bieito va impactar i va agitar ahir a la nit el Liceu. La interpretació que el director fa de l'òpera de Bizet va ser acollida al final amb més mostres d'adhesió que de rebuig. Durant la funció, no hi va haver cap reacció contrària davant les escenes més xocants del muntatge. El públic va premiar amb ovacions i aclamacions el treball del repartiment, encapçalat per Roberto Alagna i Béatrice Uria-Monzon, i el de l'orquestra i cor del teatre i el Cor Vivaldi, dirigits amb bon pols per Marc Piollet.

 

El president de la Generalitat, José Montilla; el conseller de Cultura, Joan Manuel Tresserras: l'alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, i el líder de CiU, Artur Mas, no es van voler perdre la funció inaugural de la temporada d'òpera. També hi havia moltes cares conegudes de la cultura, com Xavier Albertí, Carmen Portacelli i Maruja Torres. Al final, ningú es va quedar indiferent; perquè, amb independència dels discrepants, la proposta de Bieito té força i personalitat. I s'aproxima al mite de la gitana universal allunyant-la del folklorisme i de tòpics com el de la dona fatal. És una recreació de gran component social i molt lligada a l'actualitat de temes com els conflictes fronterers, el racisme i la violència de gènere.

Aquesta és una Carmen dominada per l'emocionalitat, que intenta ser lliure però està sotmesa a lligams dels quals no es pot desempallegar. Una dona situada a la frontera, aquell abisme d'autodestrucció física i moral. És un lloc despietat i brutal que quan el travesses ja no en pots tornar. Per això l'obra està ambientada als anys 70 entre Ceuta i el Marroc, on Bieito ha trobat l'imaginari per a la seva potent dramatúrgia.

El principal espai de l'escenari del Liceu ha permès donar més joc i més profunditat a la producció, amb una millorada luminotècnia i alguns retocs en el vestuari realista. També s'han incorporat els cotxes Mercedes amb què els contrabandistes traficaven les seves mercaderies. Són petits detalls que permeten mantenir l'essència, però no alterar-la més enllà dels ajustos lògics després de 10 anys de rodatge pels teatres europeus.

A l'escena no hi ha ni un segon de treva. La contundència dels símbols va sacsejar el coliseu. Particularment impactant va resultar la gran bandera espanyola onejant a la caserna de la Legió, primer hissada i després convertida en una tovallola. Tampoc va faltar el toro d'Osborne desmuntat davant el públic, que pot esdevenir un element per avivar la polèmica de la prohibició dels toros a Catalunya.

Un vulgar oficial grapejant una gitana entre legionaris, en una escena a penes perceptible, reflecteix els abusos dels que compten amb el poder, en aquest cas militar. I hi ha suggestives imatges com les de Carmen cantant en una cabina de telèfon i la poètica del torero lidiant nu. Són molt encertades les escenes de la cigarrera amb els contrabandistes, l'arribada triomfal del torero Escamillo, i és extraordinari el duo final, en un escenari nu, dels dos protagonistes.

La mezzosoprano Uria-Monzon compon, amb tensió dramàtica i un elegant fraseig, una esplèndida i sensual Carmen. Un Alagna més madur fa una mostra interpretativa, com a cantant i intèrpret, del seu Don José. Va ser molt aplaudit en la interpretació de l'Ària de la flor. Una també aclamada María Bayo es llueix com a Micaela, amb una recreació sense fissures, i Erwin Schrott dóna vida a un convincent Escamillo. L'equilibrat repartiment sintonitza a la perfecció amb la canyera posada en escena de Bieito.

CÉSAR LÓPEZ ROSELL
El Periódico de Catalunya