ClàssicsWeb, el teu espai

Almanac

Cerca de crítiques

Paraules:
Tema:
Inici: Escollir data inici
Fí: Escollir data fi
Ajuda
Publicitat

CRÍTICA

Nova figura

7/9/2010 |

 

Programa: Mojca Erdmann (soprano) i Gerold Huber (piano)

Lloc i dia:Schubertíada de Vilabertran

Cal agrair a la direcció artística de la Schubertíada de Vilabertran l'aportació de nous valors en el camp del lied just abans que s'hagin fet famosos. Fa temps van ser Matthias Goerne i Juliane Banse, com a més destacats, després, a part de delícies com la Kirschlager i Malin Hartelius en les seves respectives presentacions, n'han vingut d'altres. El darrer, el de dissabte al vespre, la soprano Mojca Erdmann, llançada a la fama per les seves col·laboracions als festivals de Lucerna i Salzburg i artista exclusiva de Deutsche Gramophon tot just als 30 anys.

 

L'Erdmann té una veu petita però ben timbrada i adquireix gran qualitat en les notes altes, en especial quan augmenta el volum. És una veu amb el mínim de cos necessari. L'Erdmann prima i menuda sorprèn pel lliurament i la perfecció de cada cançó. Apurant la visió crítica potser li podríem adjudicar una certa monotonia en el reguitzell de cançons ben cantades. Per sort va estar ben compensada per un pianista fabulós, Gerold Huber, el millor que hem sentit en recital acompanyant obres de Mendelssohn i Strauss que extreia dels acompanyaments fins el matís més amagat.

La primera part va començar amb set cançons de Mendelssohn en què en va desgranar tres de les més conegudes tot fent una aportació molt personalitzada del Neue liebe, sobre un bell poema de Heine. Van seguir set cançons més de Richard Strauss, compositor pel qual està especialment dotada, i ens va sorprendre amb un Morgen que quan el canta una veu madura la malenconia de la música ens fa suposar que aquest demà somiat és un miratge i que no arribarà, i amb l'Erdmann era com una promesa segura que l'endemà “arribarem... a la platja d'amples i blaves onades”. En la segona part va oferir deu cançons de Franz Schubert en què tres de les més meditatives Die Junge Nonne, Am Grabe Anselmos i And er Mond, ens van impressionar. Després d'aquesta generositat encara hi va haver forces per oferir-nos dues joies, Die Nacht de Strauss i Litanei de Schubert composta per a la festivitat de Tots Sants.

A la tarda hi havia hagut, en el cicle de nous valors, un recital de flauta i piano de la flautista Laia Bobi i el pianista Paul Perera. Vam ser a temps per apreciar una inspirada Sonata op.21, de Brotons.


Jordi Maluquer
El Punt

Catclàssics, música clàssica de Catalunya a internet