Cerca de crítiques

Enquesta

Oferta de qualitat i paisatge idíl·lic

29/8/2010 |

 

Lloc i dia:Castell de Santa Florentina de Canet de Mar

XII Festival Castell de Santa Florentina de Canet de Mar.

Julio i agost de 2010.

 

Un dels al•licients dels "tour" que crítics i públic realitza a l’estiu són els paisatges on s'ubiquen els festivals com el del Castell de Santa Florentina a Canet de Mar. De la seva ampla, variada i competent oferta entorn al cant i la música de cambra, cal destacar l’homenatge a Pergolesi (5 d’agost) en el seu tres-cents aniversari de naixement, suspès per la pluja després dels primers números de l’ Stabat Mater que va impedir valorar degudament les joves i tècnicament molt preparades veus de Elisandra Melián, Marc Pujol i Filippo Minecia, així com la producció de La serva padrona.

Vestards Simkus (12 d’agost) va oferir un extraordinari recital chopinià on va brodar els moments di forze i els de subtilesa amb una ampla capacitat de matís. Té una gran intuïció musical i una tècnica que li dóna gran llibertat en la tensió rítmica, la sofisticació de textures i en la construcció dialèctica d’obres canviants com va demostrar en les quatre Balades i en una deliqüescent i memorable Sonata núm. 2. Com a cloenda (21 d’agost) es va oferir un populista i amè recital d’òpera, sarsuela i canzonette amb tres tenors. Secundats pel mestratge del pianista Ricardo Estrada, no van faltar les bromes ni l’espectacularitat (O sole mio, No puede ser, Granada, Nessun Dorma). Josep Fadó va ser la veu spinto (I Pagliacci, Otello i Il trovatore) amb un estil verista i el seu característic vibrato stretto, mentre que Ji Min Park i Àlex Vicens van ser dos lírics purs de cant intens i estil divergent. El que en el coreà era emotivitat i domini magistral de la sfumature (Eugène Onegin, La flauta màgica), en el català era apassionament, crescendi i una facilitat en l'agut infreqüent (Evocació del Pirineu i Do sobreagut en Dictincello vuie) que van garantir l' èxit de la sessió d'un festival que, esperem, en la propera edició no oblidi els aniversaris de Mahler i Liszt. Tantmateix per a la confecció d’unes notes de programa que ajudin a introduir el públic en el repertori ja que també és una manera d’informar i formar alhora que contribueix a fidelitzar-ne l’assistència.

Albert Ferrer i Flamarich