Cerca de crítiques

Enquesta

Un present excepcional

19/8/2010 |

 

Programa: Amadeus Chamber Orchestra of Polish Radio

Lloc i dia:Església de Torroella de Montgrí

Amadeus Chamber Orchestra of Polish Radio
Directora: Agnieszka Duczmal.
Piano: Alessio Bax.

El concert de dimarts a Torroella de Montgrí va ser, sense cap mena de dubte, un esdeveniment memorable. Una orquestra de corda dúctil, de so bellíssim i amb una qualitat tècnica insuperable va executar dues magnífiques obres: el Segon concert per a piano i orquestra, de Chopin, i els inoblidables Quadres per a una exposició, de Mussorgski, així com una bella obra, per a nosaltres desconeguda, de Wojciech Kilar, Orawa. He de confessar que vaig assistir al concert amb aprensió, ja que suprimir i substituir el vent per una sola corda en l'obra de Chopin em semblava un repte difícilment assumible i, el que és encara pitjor, obviar la magnífica orquestració de Ravel per a l'obra de Mussorgski i quedar-se amb la corda nua es podria considerar gairebé una temeritat. M'equivocava. Si en el concert de Chopin abandonar la riquesa tímbrica dels instruments de vent es feia notar –els diàlegs entre el piano i les intervencions del metall i les fustes hi sovintegen–, en l'obra de Mussorgski era substituïda per una orquestració per a les cordes tan perfecta que em va entusiasmar: quelcom molt distint, però tan magnífic en la riquesa de tots els artificis que poden donar les cordes ben emprades, que es pot dir que, si no substituïen la riquesa tímbrica de l'orquestra simfònica, la igualaven i la reptaven de manera inoblidable.

 

En l'obra de Chopin és ben cert que el pianista va fer una bona tasca, però crec que posava més èmfasi en la tècnica de la seva intervenció que no pas en els aspectes expressius: sobrava lluïssor i quedava una mica curt d'intimisme, de lírica, superant i fent ombra sovint a les intervencions de les cordes, molt ben tractades, però insuficients en els canvis d'acoloriment orquestral. S'ha dit, injustament, que el tractament de l'orquestra no és gaire ric en les obres de Chopin. Jo crec que és molt digne en tot moment, sobretot per a un compositor que ha tractat aquest aspecte tècnic gairebé d'esquitllentes, però que sabia guiar-se pel seu instint musical.

A part de la qualitat de l'orquestra, el que s'ha de destacar del concert és la saviesa, la riquesa i la subtilesa extraordinària en l'orquestració d'Agnieszka Duczmal per a una obra tan meravellosa però complexa, molt complexa, com són els Quadres per a una exposició, de Mussorgski, i que en aquest cas arriba a igualar l'original i, en determinada forma, a superar-lo. La prodigiosa versió raveliana, així com la direcció executada durant tot el concert, es poden qualificar de perfectes. La resposta del públic no va poder ser més entusiasta i merescudament agraïda. Inoblidable.

Eduardo Rincón
El Punt