Cerca de crítiques

Enquesta

Exquisidesa suprema

15/8/2010 |

 

Programa: Tatiana Samouil, violí; Gérard Caussé, viola; Gautier Capuçon, violoncel

Lloc i dia:Festival de Músiques de Torroella de Montgrí

Escriure a propòsit de l'experiència estètica provocada per actes creatius d'extrema bellesa és sempre la constatació de la dificultat, si no ho és de la impotència, de ser-ne justament capaç. Escriure, a més, sempre és la possibilitat de l'error i una manera d'exposar-se que fragilitza, més encara quan els mots arriben a territoris estranyament hostils i agressius. El cas és que, d'entrada, ens excusarem per ser lluny de la finesa, el rigor, la transparència i la pròpia bellesa amb què la violinista russa Tatiana Samouil (substituta de l'absent Renaud Capuçon), el violoncel·lista Gautier Capuçon i el viola Gérard Caussé van interpretar a Torroella la transcripció per a trio de cordes del músic rus Dimitri Sitkovetski de les cèlebres Variacions Golderg, en principi una de les màximes expressions de l'art del clavicèmbal que, amb el temps, també ho ha sigut del piano. No era el primer cop que aquesta versió s'interpretava a l'església de Sant Genís. Fa prop de 25 anys, el mateix Sitkovetski va estrenar i interpretar al violí a Torroella aquest seu treball, a la memòria de Glenn Gould, junt amb el violoncel·lista Mischa Maisky i Gerard Caussé. Els que hi van ser i hi són ho recorden amb emoció. En tot cas, de nou amb Caussé, la versió va tornar-hi dijous amb un altre concert digne de memòria. La possible sensació d'estranyesa davant el fet de no sentir la composició de Bach en clavecí o en piano va esvair-se aviat amb el reconeixement del rigor formal i a la vegada la fantasia inesgotable de les trenta variacions a partir del tema inicial de l'Ària reprès al final. Allà hi era l'esperit de les Variacions Goldberg i la seva infinita riquesa de matisos. Hi era a partir dels lluminosos arranjaments de Dimitri Sitkovetski, però, és clar, a través d'uns intèrprets tan dotats, concentrats, generosos i compenetrats (la violinista semblava integrada amb facilitat al trio) com Samouil, Caussé i Capuçon. En acabar-se la interpretació, molts hauríem demanat la seva repetició. Fins i tot, com en el cas del comte H. Karl von Keyserlingk, que, segons el biògraf de Bach Johann Nikolaus Forkel, va encarregar l'obra, podíem sentir-nos disposats a una nit d'insomni escoltant una vegada darrera l'altra les Variacions Goldberg.

Imma Merino
El Punt