Cerca de crítiques

Enquesta

Un rèquiem intens

26/7/2010 |

 

Programa: L'OBC amb Pablo González interpreta el Rèquiem de Verdi

Lloc i dia:Peralada

Dissabte a la nit no resultava fàcil d'escollir entre tants concerts programats a la mateixa hora, en el que de ben segur va ser el dia amb l'oferta musical més concentrada d'aquesta temporada estival. Els aficionats a la música clàssica, però, ho van tenir clar que el seu lloc era Peralada. Així com l'àmplia congregació del món empresarial i, sobretot, polític que hi van assistir. La cita s'ho valia: el Rèquiem de Verdi, una de les partitures més exigents del compositor de Busetto, a càrrec del nou director titular de l'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC), Pablo González, acompanyat de la seva orquestra, l'Orfeó Català i el Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana.

 

Sota un escenari d'allò més sobri, la comunió musical va resultar sublim, a l'altura d'una gran obra mestra com és la Messa da Requiem. Una tasca gens fàcil, en un escenari aliè a l'habitual i amb prop de dos centenars de músics omplint-lo. La direcció de González va saber emplenar, com havia promès durant la presentació d'aquest espectacle, d'“humanitat i misticisme” una missa que l'agnòstic Giuseppe Verdi va dedicar al seu malaurat amic i intel·lectual Alessandro Manzoni. Considerada per alguns especialistes com una mena d'òpera eclesiàstica, la teatralitat de l'obra es va fer manifesta sobretot per la gestualitat d'alguns dels quatre solistes de categoria que vam tenir el plaer d'escoltar. Per destacar, la soprano Daria Masiero, considerada una de les veus més importants del panorama líric mundial, i la mezzosoprano Rossana Rinaldi. A un nivell semblant, el tenor Antonio Gandía i el baix Stefano Palatchi, el més teatral de tots ells i tan estimat pel públic de Peralada.

Tanmateix, malgrat que aquest rèquiem sol aixecar passions per la seva extraordinària força expressiva –amb la majestuosa Libera me, Domine, eix vertebral de l'obra–, el públic es va mostrar més fred de l'esperat; no sabem si per culpa d'una tramuntana excessivament molesta, causant d'un anàrquic remoreig dels plataners i les alzines monumentals que flanquegen l'escenari i que es va convertir en un instrument més.

Jordi Camps i Linnell
El Punt