Cerca de crítiques

Enquesta

En evolució

14/7/2010 |

 

Programa: Roger Padullés

Lloc i dia:Monestir de Pedralbes

Cantar és comunicar i, per això, com menys barreres hi hagi entre intèrpret i espectador, millor. Veure un cantant a escena partitura en mà, encara que no la miri gaire, quan es tracta de submergir-se en una obra tan rica com Die schöne Müllerin ja suposa d'entrada que cal superar un mur perquè la comunicació s'estableixi amb llibertat. Potser és un detall nimi, però reforçava la impressió que Roger Padullés oferia una lectura —cert, meticulosa i d'un innegable bon gust musical—, més que no pas una interpretació del cicle schubertià.

 

El tenor sallentí protagonitzava la segona vetllada del Cicle de Concerts al Monestir de Pedralbes, un dels emplaçaments més bells de Barcelona que dóna espai a joves intèrprets catalans en franca evolució, i és innegable que Padullés n'és un. El seu instrument líric, idoni per donar vida a la il·lusió naixent i la desesperació creixent del moliner enamorat, és d'un color ben grat, tot i que amb certa tendència a l'emblanquinament del so en els aguts en pianissimo. El cantant va tenir la bona sort de comptar amb Alan Branch, que d'un piano no pas en òptimes condicions va saber treure una àmplia gamma de detalls d'articulació, encara que per una confusió beneita ens vam quedar sense una de les cançons. Esperàvem una mica més del segon premi del concurs Viñas del 2009, però seria injust no reconèixer moments inspirats, com ara el sarcasme feridor de Die liebe Farbe. Serà molt interessant tornar a escoltar Die schöne Müllerin en un futur, esperem no gaire llunyà, a Padullés.

Xavier Cester
Avui