Cerca de crítiques

Enquesta

Tot un món

15/7/2010 |

 

Programa: El clavecí ben temprat de J.S. Bach

Lloc i dia:Auditori de la Mercè, Girona

‘El clavecí ben temprat’ contempla tot un univers musical dins seu. És una d’aquelles grans obres de la història de la música que ha inspirat i motivat a molta de la música que s’ha fet després. Fent una hipèrbole el director von Büllow arribà a sentenciar que ‘si totes les obres mestres de la música europea es perdessin a l’acte, seria possible tornar-les a crear de cap i de nou a partir d’El clavecí ben temprat’. Home, potser no tant. Però es modera al dir que aquesta obra és l’Antic Testament (deixant per a les sonates de Beethoven el qualificatiu de Nou).

 

Serveixi aquesta entrada per dimensionar el repte de Pierre Hantaï i la novetat d’interpretar en tres concerts la integral d’aquesta magnífica obra. 96 peces tocades en tres dies consecutius (del 6 al 8 de juliol). 24 preludis i fugues de cadascuna de les dues parts. Amb una estructura formal rígida, un preludi lliure seguit d’una fuga estricta, sembla mentida haver pogut desplegar tal riquesa i diversitat: hi trobem danses, formes concertants, tonalitats galants, formes més sòbries que denoten sonoritats primitives, .... de tot. Hi trobem de tot. Un veritable compendi musical.

La relació d’Hantaï amb Bach és especial. El seu gran salt a la fama va fer-se amb la publicació de les seves Variacions Goldberg, el 1992 i, des de llavors és ja un dels grans referents de la interpretació del clavicordi avui, digne successor del seu mestre, Gustav Leonhardt.

La interpretació del concert del dia 6 fou un excel•lent inici del que serà aquesta primícia mundial a la que Hantaï va accedir a proposta del director del Festival de Músiques religioses i del món de Girona, Víctor García de Gomar. Va centrar-se en 16 preludis i fugues del segon dels llibres (l’acabat presumiblement el 1744).

Ignasi Albors
Catclàssics