Cerca de crítiques

Enquesta

Les millors vibracions

2/6/2010 |

 

Programa: Susanna Puig, soprano. Carles Budó, piano.

Lloc i dia:L'Auditori

Ala darrera Schubertíada a Vilabertran Susanna Puig es va fer notar en un recital i en el Salve Regina D676 de Schubert. Aleshores em van meravellar el lirisme i l'estil, la solidesa tècnica i l'elegància, sensacions reiterades en el cicle de Joventuts Musicals a L'Auditori que confirmen el gran potencial de la jove soprano. Demostra, també, una sòlida preparació cultural que es plasma en la comprensió aprofundida dels textos poètics.

Va cantar sense pausa tres blocs confegits amb vuit cançons de Schubert, tres de Richard Strauss i set seleccionades d'entre les més conegudes de Toldrà, a les quals va afegir Canticel i els bellíssims Records de Xavier Turull a l'hora dels agraïments.

Els registres vocals estan perfectament soldats, el pas és imperceptible i un vibrat suau apareix per amorosir el so. Quan la mitja veu ascendeix a l'agut l'efecte és de plaent sensualitat i impera la còmoda sensació que la cantant no vol explorar cap límit. Només li cal adequar l'encaix d'unes vocals que allarga per il·luminar-les amb unes consonants finals que poden sonar massa contundents. Per la capacitat de graduar i suggerir, una veu perfecta per als recitals, però adaptable a la voluptuosa vocalitat barroca i prou robusta per projectar-se com a Pamina o Mélisande.

Comparant només la jovialitat essencial d'Im Freien i el patetisme de Die junge Nonne que amb els seus contrastos obrien la vetllada ja n'hi havia prou per adonar-se de la intencionalitat d'una veu que el pianista Carles Budó acompanya amb absoluta correcció i una intuïció amatent destacant per la contundència en l'arquitectura straussiana.

Xavier Casanoves Danés
Avui