Cerca de crítiques

Enquesta

Pits fora!

31/5/2010 |

 

Programa: Les mamelles de Tirésias, de Poulenc

Lloc i dia:Gran Teatre del Liceu

Estimular la natalitat és un objectiu lloable que es pot dur a terme de múltiples maneres, cap tan esbojarrada i fantasiosa com la que proposa Les mamelles de Tirésias. El delirant text d'Apollinaire té el perfecte correlat en la desimbolta partitura de Poulenc, amb els seus ondulants valsos sorgits del més canalla dels cafès-concert i els seus instants de sensual recolliment. El muntatge d'Emilio Sagi, coproduït amb l'Arriaga, aborda de cara i sense subterfugis l'humor absurd de la peça, al límit mai franquejat de la vulgaritat i amb una estètica festivament petarda. Tot i certa defallença del ritme còmic al començament del segon acte, va ser una hora de pur plaer.

No tan plaent va ser la direcció musical de Josep Vicent, amb nombrosos desajustaments entre una orquestra grisa i l'escena, a causa amb tota probabilitat de l'escassetat d'assajos per a (només) dues funcions encabides enmig de Der Rosenkavalier. L'entrega del repartiment va ser una bona compensació, començant per una María Bayo que va mostrar una faceta aquí poc explotada del seu talent. Descomptant algun so calant, la soprano va ser una Thérèse/Tirésias exuberant i decidida, amb no poques dosis d'autoironia. David Menéndez ens va posar ben en situació en un pròleg admirable, abans de convertir-se en un agitat Gendarme, mentre que el Presto de Manel Esteve va destacar en un equip solvent. Les ovacions que va rebre el Marit de Gabriel Bermúdez van estar justificades per la veu fresca i els dots còmics de què va fer gala el jove baríton madrileny. A més, en una òpera que inclou el llançament de pits més famós abans del d'Afrodita A, Bermúdez ens va regalar amb el que té tots els números per ser el full-frontal més admirable de la història recent del Liceu.

Xavier Cester
Avui