Cerca de crítiques

Enquesta

Les Homilies d'Organyà, de Carbonell al Palau

Homilies d'Organyà, un esdeveniment

27/2/2004 |

 

Sens dubte, una de les grans cites de la temporada musical barcelonina.

FORMACIÓ Percussions de Barcelona i Orfeó Català
DIA 22 de febrer
LOCAL Palau de la Música

Acostumats com estem a escoltar el repertori amb poques variants, una partitura nova --en el cas que ens ocupa en van ser dues--, constitueix tot un esdeveniment. Amb motiu del 25 aniversari de la seva fundació, el grup Percussions de Barcelona i l'Orfeó Català van unir forces per estrenar Reload, de Jordi Griso, i les Homilies d'Organyà, d'Albert Carbonell, introduïdes per Lift-Off, de Rusel Peck.
Aquesta última peça funciona tan bé com un concert de Vivaldi però escrita per a vuit caixes de dimensions diferents. Variats atacs i ritmes marcats fins i tot amb diferents baquetes van constituir un torrent de felices sorpreses. Després els successius moviments de l'obra de Griso, amb piano i bateria afegits, van ser molt aplaudits perquè es tracta de música de bulevard ben escrita i digerible.
Les Homilies, d'Albert Carbonell, es convertiran, i no em voldria equivocar, en una obra de referència. Té un plantejament intel.ligent, amb un predicador, Pau Bordas (baríton), orgue, a càrrec de Mercè Sanchís, quatre percussionistes i cor mixt. Amb uns mitjans tan ancestrals i ascètics Carbonell ha aconseguit pàgines de contundent comunicació i indiscutible bellesa que en superen d'altres que arrosseguen retòrica i convencionalismes.
Amb poc més d'una hora, aquesta partitura va evidenciar encerts melòdics i tímbrics. Un exemple, Cum essem parvulus de la primera homilia, realçada per la traça dels seus intèrprets sota la conscienciosa direcció de Pep Vila.
Luis Polanco
El Periódico