Cerca de crítiques

Enquesta

Un barber de qualitat

31/5/2010 |

 

Programa: El barber de Sevilla. De Rossini. Palau100. O.S. de Castella i Lleó. Dir: J.-C.Spinosi.

Lloc i dia:Palau de la Música

Triomfal vetllada operística en un Palau mig ple amb cantants de solvència màxima allunyats, però, de l'star system i la confirmació que amb intel·ligència es pot muntar una òpera fins al més petit detall amb una cadira giratòria, uns fulls, una escombra, un estudiat moviment escènic i una mímica adequada.

Els músics hi participen com un cor grec, amb intervencions puntuals i alguns elements d'atrezzo, el director es converteix en actor i els cantants i el cor ocupen tot l'espai infiltrant-se en l'orquestra i estirant-se per terra quan cal. Abunden idees bones, com que el mateix Don Basilio assesti el primer colpo di cannone, i exagerades, com convertir Almaviva en un fatxenda fumeta i la minyona en una esnifadora de dissolvents. Un aplaudiment per a l'adaptador del moviment actoral a cada sala de les visitades en la gira que du a terme una Simfònica de Castella i Lleó en plena forma esperonada per Jean-Christophe Spinosi, un especialista que defuig l'estilització en pro de la densitat, el factor sorpresa, la farsa i la trepidació.

Destaca per qualitat i detallisme la soprano Sylvia Schwartz (suprema segons el model Callas), la categoria de Luciano di Pasquale, el millor Bartolo que he mai vist, i les formidables facultats del tenor Antonino Siragusa, que va fer embogir la cabaletta de Cessa di più resistere cantada fora d'estil, però amb enorme eficàcia. Un punt per sota el Figaro molt ben actuat de Christian Senn, el Basilio de Gábor Bretz i la Berta de Gwenaelle Chouqet. Superior en el doble vessant vocal i teatral el Cor de Cambra del Palau que dirigeix Jordi Casas.

Xavier Casanoves Danés
Avui