Cerca de crítiques

Enquesta

Camí de perfecció

16/5/2010 |

 

Programa: L'OBC amb Marc Minkowski

Lloc i dia:Auditori

Massa temps feia que Marc Minkowski, un dels directors més estimulants de l'actualitat, no actuava a Barcelona. Ben tornat, doncs, ja que no al capdavant dels seus Musiciens du Louvre-Grenoble, sí en el que era el debut del músic francès amb l'OBC, una cita doblement atractiva gràcies a un programa d'altíssim interès.

Minkowski va copsar amb agudesa la justa proporció entre claredat formal i impulsivitat romàntica que és un dels trets distintius de la música de Mendelssohn, en especial en aquesta simfonia perfecta que és l'Escocesa. Si alguns temps rabents van dur l'OBC al límit de la seva zona de confort, la resposta, tant col·lectiva (la calidesa dels violoncels en el contracant que la batuta va subratllar en la reexposició del primer moviment) com individual (el joganer clarinet de Josep Fuster a l'inici del segon) va ser excel·lent. El to evocador de la introducció, el lirisme efusiu de l'Adagio o la noblesa majestuosa de la coda final: Minkowski no va deixar escapar cap detall en aquesta esplèndida versió.

La Simfonia en re menor, coneguda com a Zero o Die nullte (en alemany sembla que vesteix més), és un dels primers esforços de Bruckner en el llarg i tortuós camí cap a la perfecció assolida en les tres últimes simfonies. Tot i això, no és una peça a menystenir, ja que es poden detectar les llavors de molts elements del seu llenguatge: cèl·lules obsessives, temes que es despleguen més que es desenvolupen i motius que es juxtaposen més que no pas s'entrellacen. Minkowski va fer el que tot bon director brucknerià ha de fer: deixar respirar la música, que fluís amb naturalitat i, alhora, inevitabilitat. Només amb el celestial pianíssim del final de l'Andante ja va quedar clar que aquest va ser un dels concerts més perfectes de la temporada de l'OBC.

Xavier Cester
Avui